"Molts joves no saben d'on ve l'independentisme"
BARCELONA, 28 Oct. (EUROPA PRESS)
L'autor quebequès Robert Lepage ha creat i dirigit el monòleg teatral '887', que ell mateix interpreta amb el suport de la seva companyia Ex Machina, sobre la memòria i la identitat, i que podrà veure's al Teatre Lliure de Barcelona aquest dijous i divendres.
Segons ha explicat el creador en roda de premsa aquest dimecres, necessitava fer un espectacle en solitari per "expressar coses que en col·lectiu no es poden fer", en una proposta narrada en primera persona amb la mirada ingènua de quan era nen.
La proposta parla de la seva infància i adolescència als anys 60, en un exercici de memòria que li serveix per reprendre temes importants per al Quebec com la identitat i la sobirania: "Els joves no parlen amb propietat d'aquests temes, i molts no saben d'on ve".
Lepage ha volgut subratllar que el moviment independentista va néixer com a una lluita obrera, i no entre anglesos i francesos: "Va néixer com a una lluita de classes, i això s'ha oblidat", fet que l' ha portat a construir un relat eminentment polític, malgrat que no era la intenció inicial.
LECTURA LOCAL I UNIVERSAL
Tot i això, ha reivindicat que es tracta d'una memòria tant personal com col·lectiva, de manera que té una lectura tant personal i local com universal, a causa de l'expansió dels debats identitaris en altres països.
Amb la voluntat de crear un espectacle efervescent i emotiu, Lepage ha reobert portes tancades de la seva memòria, i ha redescobert als 55 anys --l'edat que tenia quan va crear l'obra-- noves dimensions sobre la pròpia vida.
"El meu pare era taxista i tenia la impressió de no haver heretat res d'ell. Preparant l'espectacle vaig veure que havia estat determinant i monumental", ha resumit Lepage, que ha agraït al seu progenitor haver-li ensenyat anglès --en una època en què l'opinió majoritària anava en contra del que fos anglosaxó--, fet que li ha obert la curiositat a altres mons.
Tot i que procedeix d'una família que va transitar per desgràcies, morts, pobresa i malalties, recorda una infància feliç en què s'explicaven històries en família en plena calidesa, inserida en uns anys 60 "exuberants" i de llibertat sexual, govern liberal i encomanats pel 'flower power'.
Convençut que a l'espectador no li agrada el teatre en si, l'obra arrenca com una conferència per evitar la teatralitat, i s'endinsa en la història que posa sobre la taula com la memòria canvia amb el pas del temps amb passatges personals que són "molt eloqüents de l'època".
INDEPENDENTISTA AMBIVALENT
Preguntat per si se sent independentista, Lepage ha admès una posició ambivalent, i s'ha definit com "un quebequès segons les ocasions", ja que quan està al seu país se sent quebequès, però quan viatja com a artista reconeix també els seus trets canadencs.
"Un Quebec independent i sobirà em sembla una bona idea, però no m'agrada una nació tancada en si mateixa", ha sintetitzat Lepage, també convençut que les persones no necessàriament són una sola cosa.
SOBRE CATALUNYA
Preguntat sobre el procés sobiranista català, Lepage ha assegurat que no té tots els elements de judici, i tot i que ha pogut observar-hi similituds --com el dilema entre obrir-se al món o diferenciar-se'n--, també n'ha assenyalat diferències --com el fet que el Quebec és un petit territori en la immensitat del Canadà i sota l'òrbita dels Estats Units, i no en una Europa plena de diferents sensibilitats--.
"Tothom a Europa sembla qüestionar-ne la identitat, però d'altra banda existeix una idea d'unió", ha constatat l'autor.
Després de preguntar-li pel dramaturg canadenc d'origen libanès Wajdi Mouawad, ha dit que són bons amics i les seves obres són complementàries, i ha avançat que estan fent un treball conjunt --del qual no ha revelat detalls--: "S'ha tornat molt francès perquè viu a França, espero que torni aviat al Quebec", ha remarcat.
