Es posa a la pell d'un "sense sostre" a 'Invisibles', que s'estrena als cinemes espanyols aquest divendres
MADRID, 16 Des. (EUROPA PRESS) -
"Hollywood és un lloc on es treballa dur, no és fàcil fer-hi una pel·lícula, la gent s'aixeca a les tres o quatre del matí per anar a treballar. No és glamurós", ha manifestat l'actor Richard Gere, protagonista del film 'Invisibles', que s'estrena aquest divendres a Espanya.
Tal com ha assenyalat l'actor durant una entrevista concedida a Europa Press, Gere, productor d'aquesta pel·lícula, ha tardat 12 anys a desenvolupar-la, per la qual cosa cada decisió era seva i del seu soci.
La pel·lícula, dirigida i escrita per Orin Moverman, nominat a l'Oscar al millor guionista per 'The messenger', narra la vida de George, un home que està cada vegada més desesperat: no té cap lloc on anar, es troba vagant pels carrers de la ciutat de Nova York i, després d'esgotar totes les opcions possibles d'allotjament, busca refugi a l'Hospital Bellevue, el centre d'acolliment més gran de Manhattan per a homes sense sostre.
Malgrat ser un entorn dur i desconcertant, ple de persones marginades, aconsegueix entaular amistat amb un veterà resident al centre d'acolliment, interpretat per Ben Vereen, i comença a trobar l'esperança de recuperar la relació amb la seva filla (Jena Malone).
Segons ha explicat l'intèrpret, per confeccionar el personatge era important dotar-lo d'història i per això el seu cos mostra cicatrius que "no recorda quan s'aixeca al matí i es mira en el mirall".
"VAIG PASSAR DESAPERCEBUT A NOVA YORK"
El personatge al que dóna vida és un home aïllat a la ciutat de Nova York i els seus pensaments privats no estan dirigits, sinó que es desenvolupen de manera lliure, igual que funciona la càmera en aquesta cinta.
"La càmera no vol saber el que planejaves fer, sinó el que passa al moment. Molta part d'aquesta pel·lícula es capta des de molt lluny i deixa que les coses es desenvolupin per si soles", ha explicat l'actor.
Gere va passar desapercebut als carrers de Nova York, fins i tot als llocs més cèntrics de la ciutat, cosa que per ell és "molt estranya". Segons ha relatat, perquè quan estava ficat en el personatge la gent reaccionava "a dues illes de cases de distància" i allà prenien decisions "basades en informació molt superficial".
"Ells només veien un home sense llar. El que fem gairebé tots quan veiem algú no és mirar l'ésser humà sinó la circumstància", ha dit.
Preguntat per la influència del budisme en la manera de concebre aquest paper, Gere afirma rotund: "El budisme afecta tot el que faig". Segons ha assenyalat, aquest personatge s'assembla a un monjo, ja que malgrat les frustracions i del patiment, no mostra fúria i mostra "tranquil·litat".
