L'actriu Carme Elias protagonitza el relat de l'escriptora Sofi Oksanen
BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El director teatral Ramon Simó reivindica la memòria històrica amb el drama soviètic 'Purga', una obra de l'escriptora finesa-estoniana Sofi Oksanen que podrà veure's a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a partir d'aquest divendres i fins al 3 de maig.
L'obra està protagonitzada per dues generacions de dones estonianes i parla de la pèrdua de la llibertat i de "com la por fa a les persones prendre decisions estranyes per sobreviure", ha explicat el director del muntatge aquest dimecres en roda de premsa.
'Purga' recorre la història d'Estònia des de la II Guerra Mundial i l'ocupació soviètica fins als anys 90 quan, amb la independència, el país va haver d'afrontar la nova realitat d'Europa, "un moment de desil·lusió per a gent honrada a la qual de cop li van dir que el comunisme pel qual havia treballat tota la seva vida era dolent", ha expressat Simó.
El director del TNC, Xavier Albertí, ha assenyalat que el relat ajuda a reconstruir la història del segle XX a una Europa que va reconstruir molt ràpid les cicatrius territorials però "va deixar de banda les cicatrius humanes", un tema que s'aborda des de la sofisticació i la sensibilitat, ha explicat.
L'actriu Carme Elias dóna vida a Aliide, una dona gran que ha viscut tota l'època de l'Estònia soviètica i, just en el moment en què comença el procés de democratització amb la independència de l'URSS, rep la visita de la jove Zara --Andrea Portella--, que "despertarà els fantasmes del seu passat", han descrit.
Una estructura narrativa fragmentada amb un flashback descobreix les situacions violentes i les decisions que es va veure obligada a prendre Aliide de jove --interpretada per Maria Molins--.
CÒMPLICES DE LA VIOLÈNCIA
La tortura és present tant a l'Estònia comunista com a la nova Estònia independent i suposadament democràtica amb Zara, que és la néta de la germana d'Aliide i que arriba a la casa familiar després de fugir i veure's absorbida per una organització de tràfic de persones que l'ha obligat a prostituir-se.
Completen l'elenc els actors Santi Ricart, que encarna el marit comunista amb el qual es casa Aliide tot i la passió que sent pel seu cunyat, interpretat per Ernest Villegas; i finalment apareixen els dos mafiosos que persegueixen Zara, encarnats per Jordi Martínez i Pep Ambrós.
"El meu dilema moral era com representar la violència sense convertir-nos en els seus còmplices, com sovint passa a Hollywood, quan es converteix en una cosa espectacular i se li resta el pes tràgic i moral", ha plantejat el director.
Simó ha explicat que han optat per posar en conflicte una violència més gràfica, més de pel·lícula, amb una altra que representa com viu la violència qui la pateix, i com es tracta de superar: el diàleg entre els dos paràmetres aconsegueix "que ens acabi repugnant".
L'autora va traslladar el text teatral a una novel·la, que va guanyar una dotzena de premis literaris i ha estat traduïda del finlandès a més de trenta llengües, i va arribar a centenars de milers de lectors del voltant del món, a més de ser adaptada a la gran pantalla i fins i tot a l'òpera.
La versió teatral (la inicial) té un final diferent del de les adaptacions posteriors, un desenllaç que Simó ha qualificat com a "menys heroic i redemptor però més compromès i coherent amb la història".
