BARCELONA 22 jul. (EUROPA PRESS) -
El dramaturg mallorquí Pep Tosar portarà al teatre 'Els meus premis', l'obra pòstuma de l'escriptor Thomas Bernhard, que ha titulat com 'Allò de què parlem roman inexplorat' en una versió amb un humor fresc i poc convencional, i que interpretarà al Teatre Lliure entre aquest dimecres i diumenge dins del Festival Grec de Barcelona.
Segons ha explicat en roda de premsa Tosar, es tracta de nou relats on la creació literària i la vida de l'autor troben punts de connexió, i que l'han servit de base parlar de l'obra i l'existència d'un escriptor que, en realitat, odiava els premis.
L'obra conté una mirada fosca i desesperada de la cultura i l'existència basada en la seva última novel·la i arrenca quan un periodista visita l'escriptor perquè està elaborant un llibre sobre ell i mantenen una entrevista sobre la seva trajectòria i la seva forma de veure la vida.
Els intèrprets són Pep Tosar, Imma Colomer i Òscar Intente, els qui encarnen a l'escriptor, una amiga íntima d'aquest --Hedwing Stavianicek, a la qual definia com el ser de la seva vida-- i al periodista, respectivament, i dibuixen sobre l'escenari a un Bernhard "entendrit i humanitzat" amb un gran sentit de l'humor, ha dit.
La comèdia es desenvolupa en un tresillo a l'ús amb una ampolla de Jerez: "Ell visitava sovint Espanya i Itàlia, d'on es portava Jerez i Vermouth", ha explicat el director, qui situa l'obra a la primera d'aquestes visites del periodista a Bernhard i comença preguntant-li pels seus premis com escriptor, i on el periodista actua com a contraplà entre l'escriptor i el públic.
UNA FAMÍLIA MODERNA
L'argentí Claudio Tolcachir i el grup Timbre 4 portaran al Festival Grec entre aquest dimecres i dissabte la proposta 'El vent en un violí', una obra que ja ha passat pel Festival Temporada Alta, i que planteja els reptes i vivències d'una família moderna.
Segons ha explicat en roda de premsa el director del festival, Ramon Simó, durant l'obra es desintegra el concepte tradicional de família per acabar construint una cosa diferent: amb barreja de sexes i parelles, i generant una nova estructura familiar.
"És l'exemple més clar de com li agrada a Tolcachir treballar el realisme més clar", ha explicat Simó, que ha detallat que es tracta d'un realisme fragmentat entre formes amoroses i també entre diferències socials, en una doble coordenada entre les classes altes i les baixes -a més del debat familiar--.
Aquestes dualitats, pròpies de qualsevol melodrama, són tractades des d'una perspectiva còmic-dramàtica, i tot i que els seus sis personatges --entre els quals està Tolcachir-- estan un poc bojos, "són entranyables", ha assenyalat Simó, que ha enumerat els seus atacs de nervis i ansietats.
