Posa el focus en la rebel·lió d'una jove amb la seva mare berber
BARCELONA, 1 Set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Najat el Hachmi destapa a la seva novel·la 'La filla estrangera' (Edicions 62/Destino) les "pressions" que pateix una adolescent marroquina emigrada a una petita ciutat de l'interior català, tant per part de la mare --figura forta que encarna amb exemplaritat la cultura d'origen-- com per part de la societat d'acollida, que emet missatges contradictoris, ha explicat aquest dimarts.
La història, que es publica en català i traduïda al castellà i arribarà aquest dimecres a les llibreries espanyoles, es va alçar com a guanyadora del Premi BBVA Sant Joan de Novel·la 2015 per la qualitat amb la qual va tractar el tema del desarrelament i la confrontació de cultures en una història madura, valent i a vegades incòmoda, ha destacat el jurat.
La novel·la, que pren forma de monòleg, no és autobiogràfica en el sentit estricte de la història, tot i que sí que beu de la part emocional i l'experiència de l'autora, que volia parlar de "les filles de la immigració i entendre la pressió social que pateixen", ha assenyalat l'autora en una atenció als mitjans.
I ha afegit: "La novel·la va molt més enllà de l'experiència particular perquè he conegut moltes noies d'aquest tipus quan vaig exercir de tècnica d'acollida a Granollers i de mediadora cultural a Vic" (Barcelona) , ciutat a la qual es va traslladar l'escriptora quan tenia 8 anys acompanyada de la seva família, procedent de Beni Sidel (Marroc), on va néixer el Hachmi.
"DES D'ARA SERÉ PER MI"
La història comença amb una frase contundent: "No seré més per vosaltres. Des d'ara seré per mi. Per mi o per qui vulgui, però ja no per cap dels que em voleu esbiaixada, escapçada".
Tot i així, l'asseveració és sols el punt de partida de la novel·la, i aquest es matisa al llarg d'una història amb molts elements de context.
El més important és que la protagonista acaba per entendre la importància de "ser sense estar en contra dels altres", que és el que s'assembla a la maduresa, ha destacat l'autora, que explora els models tradicionals de família a la seva cultura d'origen en un relat que no estalvia crítiques a una societat d'acollida que no busca comprendre i posa traves al col·lectiu.
El Hachmi, que va escriure el llibre durant els primers mesos de la seva filla, volia parlar de l'allunyament necessari entre mares i filles, i ho fa a través de l'"univers intens" que suposava la seva cultura d'origen que, de tanta importància que dóna al rol familiar, exerceix una forta pressió sobre el que espera de les filles, especialment en l'àmbit del matrimoni i els fills.
"Aquestes noies estan molt acostumades a negociar", per la qual cosa no és estrany que una jove es casi i comenci a treballar, o bé que accepti portar el vel a canvi de continuar estudiant, per exemple.
CONDEMNADES A UN "AUTOEXILI"
Per sobre de tot, cal tenir en compte que el vincle emocional amb la mare és molt important, i rompre'l pot condemnar una jove a viure sense recursos, a l'"autoexili".
El llibre suposa una acceptació d'una "realitat que sovint es manté amagada", i que als mitjans de comunicació només aflora amb temes polèmics sobre l'islam que permeten que la gent jutgi i sentenciï gairebé sense informació.
Després de 'Jo sóc catalana' (2004), 'L'últim patriarca' (Premi Ramon Llull (2008), 'La caçadora de cossos' (2011) i 'La filla estrangera' (2015), El Hachmi treballa ara en una novel·la en homenatge a les mares des del punt de vista d'aquestes "marasses mediterrànies", en què també reconeix la seva mare.
