MADRID, 2 Set. (EUROPA PRESS) -
El ballarí Nacho Duato tornarà a Espanya divendres que ve 4 de setembre amb 'La Bella Dorment', un espectacle que suposarà la inauguració de la temporada del Teatro Real, i ha assegurat que una vegada conclogui la seva relació contractual amb l'Staatsballett de Berlín no tornarà a dirigir cap companyia.
"Tinc un contracte de cinc anys aquí i acaba el 2017, que serà quan decideixi si me'n vaig o si ells em volen renovar, però passi el que passi serà l'última companyia que dirigeixi", ha assenyalat el coreògraf en roda de premsa.
Tot i això, ha matisat que no suposarà la seva "jubilació", ja que té "sis o set" reposicions de les seves coreografies "pel món". "Si deixo de dirigir, tinc feina fins que me'n cansi", ha asseverat.
La companyia alemanya oferirà al Real dos programes diferents en què interpretaran una nova versió de 'La bella dorment' --els dies 4, 5 i 6 de setembre-- amb direcció musical de Pedro Alcalde i un altre compost també per obres de Duato i Marc Goecke, els dies 8 i 9 de setembre.
En paraules de Duato, el públic que s'acosti al Real veurà una Bella Dorment com "un clàssic renovat, més lleuger, menys pesat i més pròxim al públic". "Hem intentat tallar divertiments que no aporten res d'essencial ni alteren la història. És una mica difícil atreure joves que estan tot el dia enganxats a l'iPad a veure una obra de quatre hores, és com del segle passat", ha apuntat.
En aquest sentit, ha reiterat que "no cal tenir por" d'adaptar grans clàssics quan "són massa llargs", tot i la seva admiració per Txaikovski. "M'ho van proposar i vaig dir: per què no? Si no ho faig ara, a Sant Petersburg on es va estrenar i amb ballarins russos, no ho faré mai... Vaig acceptar fer 'La Bella i la Bèstia' perquè era Txaikosvki, si hagués estat 'El Quixot' per exemple, no ho hauria fet", ha assenyalat.
L'ADAPTACIÓ DE CLÀSSICS I LA SEVA SORTIDA DE LA CND
Precisament, el coreògraf ha recordat que la seva sortida al capdavant de la Companyia Nacional de Dansa (CND) va estar relacionada amb aquesta necessitat de fer clàssics, cosa que Duato veu difícil amb les actuals infraestructures a Espanya.
"Una obra clàssica necessita un teatre, orquestra, com a mínim 60 ballarins, deu sastres, i tots ells viatjant si és una companyia itinerant... No s'adonen d'això. Jo sabia que aquí a Espanya no es podia fer, per respecte al ballet clàssic", ha afirmat.
En qualsevol cas, ha ressaltat que deixa "una porta oberta" al retorn de les seves coreografies a la CND, a qui no permet interpretar-les des de la seva sortida l'any 2011. "Em vaig emportar les meves coreografies perquè es canviava de ballarins i direcció, i podia fer-ho perquè forma part de la meva propietat intel·lectual. Però m'agradaria reprendre-les perquè així el públic veuria els meus ballets", ha indicat.
Preguntat sobre si se sentia espanyol després de les seves estades i tasques en diferents països, el coreògraf ha assegurat sentir-se "mediterrani". "Què és sentir-se espanyol? Quan estic a Grècia menjant pop i veient el mar, em sento més pròxim a això que quan menjo bacallà al pil pil a Bilbao", ha assegurat, després de matisar que es mostra "orgullós" de ser espanyol i "haver portat la bandera espanyola per tot el món".
PROGRAMA CONTEMPORANI
D'altra banda, els dies 8 i 9 de setembre la companyia interpretarà un programa contemporani compost per les coreografies 'And the Sky on that Cloudy Old Day', de Marc Goecke, 'Static Time' i 'White Darkness', totes dues de Nacho Duato.
'Static Time és la primera coreografia de Nacho Duato per a l'Staatsballett Berlin, estrenada el mes de maig passat. Amb música de Rakhmàninov, Mozart, Schubert i electrònica dels compositors Pedro Alcalde i Sergio Caballero, dos ballarins exploren els temes de la memòria.
Mentrestant, Goecke, responsable també de l'escenografia i el vestidor, s'inspira en l'obra orquestral de John Adams, 'Guide to Strange Places', que al seu torn parteix del petit llibre de viatges 'Guide noir de la Provence mystérieuse', que descrivia llocs geogràfics, històrics i secrets de la Provença francesa.
Finalment, estrenada el 2001 per la Companyia Nacional de Dansa, 'White Darkness', concebuda com un rèquiem a la mort de la germana de Duato, serà l'obra encarregada de tancar les vetllades contemporànies.
