Obres de Dalí, Brossa, Tàpies, Clavé i Llimós permeten aprofundir en l'art d'entre 1950 i 1977
BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac) acull des d'aquest dijous fins al 25 d'octubre la mostra 'Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977', que explica el renaixement de l'art català després de la Guerra Civil espanyola.
La mostra ha estat presentada aquest dimecres en roda de premsa pels tres comissaris, Pepe Serra, Juan José Lahuerta i Valentín Roma, que han destacat la seva intenció de reflectir els intents dels artistes catalans de la segona meitat del segle XX de reprendre la tradició avantguardista "interrompuda" per la guerra.
"Llavors l'art es va refundar i després es va produir una efervescència de la cultura llibertària durant el procés de restitució democràtica", ha explicat Lahuerta, que ha concretat que l'exposició se centra en 27 anys molt prolífics i que s'ha elaborat gràcies a la col·laboració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).
Entre les 194 obres de 109 artistes i col·lectius que s'exposen, destaquen tasques de Salvador Dalí, Antoni Clavé, Joaquim Puigvert, Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Robert Llimós i Joan Pere Viladecans, que contribueixen a configurar un relat artístic de l'època en tota la mostra.
Es tracta d'una "cronologia molt exhaustiva, que permet veure tot el que va passar llavors", i que complementa i prolonga la nova presentació d'art modern de la col·lecció del museu, fet que prefigura una possible permanent que arribaria fins al 1970, ha destacat Serra.
Ha afegit que 'Del segon origen' no pretén plantejar un estat de la qüestió ni establir tesis sobre l'època, sinó que assenyala la necessitat de treballar en profunditat la segona meitat del segle XX a través dels seus artistes i corrents.
ARRENCA ALS ANYS 50
Lahuerta ha concretat que la mostra arrenca amb "el clima de revitalització" estètica de principis dels anys 50, amb obres d'artistes com Josefa Tolrà, Esther Boix i Antoni Clavé, i de col·lectius com Cobalt 49 i Dau al Set, i culmina amb les fotografies del multitudinari míting que la CNT va fer el 2 de juliol de 1977 respecte del Mnac.
Enmig d'aquest marc cronològic s'expliquen nombrosos episodis significatius per a l'art català d'aleshores, com la 'perfomance' pictòrica del Grup Gallot de Sabadell a la plaça Catalunya de Barcelona i el mural efímer de Joan Miró a la façana del Col·legi d'Arquitectes.
L'exposició es complementa amb un llibre que conté una cronologia i una bibliografia exhaustiva dels esdeveniments artístics que s'han produït entre el 1950 i el 1977: "És moment de reescriure la història des d'un altre marc discursiu i posant el focus en altres claus", ha dit Roma.
