Publicat 21/04/2015 15:31

El MNAC destil·la la fotografia "psicològica i avantguardista" de Gabriel Casas en una exposició

MNAC
EUROPA PRESS

La mostra reuneix 120 instantànies del període 1929-1939, representatiu de la seva singularitat

BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull la primera gran mostra monogràfica dedicada al fotògraf català Gabriel Casas (1892-1973), una selecció de 120 imatges del període 1929-1939 que mostra la "singularitat" de l'autor, vinculat amb les avantguardes internacionals i pioner del corrent de la Nova Visió.

La mostra podrà veure's des de dimecres i fins al 30 d'agost --després arribarà a Girona i Tarragona--, i vol reivindicar "un dels fotògrafs més importants del període d'entreguerres", al qual s'havien dedicat només petites mostres, ha valorat el comissari, Juan Naranjo, aquest dimarts en roda de premsa.

'Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939' és una col·laboració del MNAC amb l'Arxiu Nacional d'Art de Catalunya --que té 20.000 instantànies de Casas en el seu fons--, l'Obra Social La Caixa i la filla del fotògraf, Núria Casas.

Casas "va contribuir a la renovació de la forma d'informar amb imatges", tenint en compte aspectes socials i psicològics a més d'estètics, i va experimentar amb elements del disseny gràfic i la publicitat, així com els propis de la Nova Visió --fotomuntatges, punts de vista inusuals, abstracció i repetició d'elements, entre d'altres--, han destacat.

FOTOGRAFIA CÀNDIDA

L'exposició reflecteix els seus interessos a través de quatre apartats, que s'inicien amb 'Nova Visió' i segueixen amb 'Registres', que mostra l'aposta de Casas perquè la fotografia "adquirís protagonisme propi, passant de ser il·lustració a creació".

L'apartat de 'Fotografia Social' demostra la repercussió mediàtica d'un moment de crisi social i analfabetisme a Espanya, mentre que 'Retrats' exposa com Casas es va endinsar en la fotografia càndida per fer "retrats de personalitats sense posar, reflectint els seus aspectes psicològics", com és el cas d'una fotografia d'un juganer Buster Keaton.

El comissari ha assenyalat l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 com un dels moments en els quals el fotògraf va obtenir protagonisme, en una època en la qual l'art avantguardista tenia gran difusió en la societat catalana, i ha afegit que l'autor es va reflectir en el caràcter crític i jove dels bohemis del segle XIX.

"En acabar la Guerra Civil, el fotògraf va ser represaliat i no va poder tornar a treballar per a premsa, i va ser limitat a fotografia industrial i publicitària", ha destacat Naranjo.

El director de l'Arxiu Nacional, Josep Maria Sans i Travé, ha explicat que la recuperació de les fotografies de Casas va començar el 1994, quan eren en mans de l'escultor Robert Llimós, negociant conjuntament amb la filla del fotògraf, amb la qual l'arxiu es va comprometre a posar en coneixement del públic general l'autor.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés