Actualitzat 18/02/2015 16:23

Maylis de Kerangal posa a prova la generositat dels trasplantaments en el seu llibre 'Reparar els vius'

Maylis de Kerangal
Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)

L'autora francesa Maylis de Kerangal posa a prova la generositat dels trasplantaments en la seva última novel·la 'Reparar els vius' (Anagrama/Angle Editorial) on tracta aquest gest "increïble i completament boig".

   Simon Limbres torna amb els seus amics d'una sessió de surf plena d'adrenalina, i la camioneta en la qual viatja xoca contra un arbre, cosa que provoca la mort del jove, tot i que el seu cor segueix bategant: l'especialista de trasplantaments Thomas Remige haurà de convèncer els pares, en estat de xoc, que aquest cor podria seguir vivint en un altre cos, el d'una traductora parisenca de 50 anys.

   En roda de premsa a Barcelona, l'autora ha explicat que el trasplantament d'òrgans de familiars morts "és un gest que no té equivalent" perquè no hi ha agraïment, no dóna poder, simplement és el gest gratuït per excel·lència.

EN 24 HORES

   La construcció d'aquesta novel·la és cronològica --transcorre en només 24 hores-- i té un important personatge col·lectiu "que és com una cadena de solidaritat i fraternitat", i el més important de la novel·la era donar una forma concreta a l'experiència de la mort.

   Per a l'escriptora, "aquest llibre és l'experiència de la mort metabolitzada en el llenguatge" i el travessa una espècie de cant a totes les seves pàgines, entre ells 'El Cant dels Ocells', de Pau Casals, tot i que el més important és que resultés ser una novel·la tot i l'abundant documentació científica que ha requerit.

   "El llibre no és la reproducció del real, no és fer mimesi de la realitat, per aquesta raó el que he fet sobretot és parlar de la literatura com a experiència de la realitat, és a dir de la vida", ha expressat l'autora, convençuda que la possibilitat de salvar aquesta traductora parisenca aporta molta poesia i interrogants al voltant de la qüestió.

   A diferència de la seva anterior novel·la, 'Nacimiento de un puente', aquesta entra al cap dels personatges, com al de la mare de Simon, no amb l'ànim d'influir en el seu discurs, sinó de "catalitzar l'espai i el temps", ha dit.

   La idea d'aquesta novel·la neix de la trobada de l'autora amb un infermer coordinador de trasplantaments de teixits i òrgans, essencial per al llibre: "Vaig voler entrar en aquest món desconegut, fascinant i molt diferent de la resta de serveis mèdics".

   "Si reflexionem no sabem a què s'assembla l'interior del cor: és impressionant quan es veu un cor obert; però per a mi es tracta d'intentar veure la càrrega emocional de la seva representació en el pla imaginari i cultural", ha dit.

   La novel·la arrenca amb l'escena del surf perquè és un moment de mirada a la joventut, de descobrir un personatge amb plenitud, i que al final acaba representant un personatge heroic sobre les onades, que "diuen moltes coses sobre el cicle del temps i l'erosió: Simon portarà aquestes onades fins al final del llibre com un rumor".

   Si Espanya és un país extremadament punter en donació i també tecnològicament molt preparat, el cas de França és diferent, ja que allà es concep com una "desprivatització del cos", de la part més privada d'aquest: el cor d'un amant, fill o dona, ha exemplificat.

   Alhora, ha canviat la relació amb el seu propi cos, ha dit, perquè ha estat com un viatge cap al seu interior, que l'ha portat a plantejar-se la donació dels seus propis òrgans, ha confessat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés