Entra en l'Holocaust des del punt de vista de les víctimes en la novel·la 'La zona d'interès'
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
L'autor britànic Martin Amis ha defensat aquest dijous que "la ficció és llibertat; i la llibertat és infinita o no és", reivindicant així el dret dels autors de tractar temes com l'Holocaust jueu, en què ha centrat la seva història d'amor i gelosia, 'La zona d'interès' (Anagrama).
En roda de premsa a Barcelona, Amis ha criticat que pensadors molt seriosos hagin dit que mai no caldria escriure ficció sobre aquesta qüestió, cosa que ha considerat "mancada de sentit filosòfic quan passen coses tan tràgiques", ja que cal que tot novel·lista faci servir la seva llibertat per llançar els missatges que vol, ha dit.
"És una mica com el cas d'ISIS, va en la mateixa direcció. Pensarem algun dia que és massa terrible com perquè no es pugui escriure sobre el tema?", ha reflexionat l'autor, que ha considerat també que és com si a sobre que els jueus van ser torturats i assassinats, després fossin condemnats a ni tan sols poder parlar o pensar sobre el tema.
En la novel·la, un jove oficial nebot del jerarca nazi Martin Bormann arriba a un camp d'extermini per treballar en la posada en marxa d'una fàbrica amb mà d'obra esclava, i no triga a quedar enamorat de Hannah, la dona del comandant del camp, la qual cosa traça un triangle al qual s'uneix una quarta peça, el Sonderkommando Szmul, és a dir, un d'aquests jueus que col·laboraven amb els botxins.
"Comences a escriure i tot va fluint en un procés increïble però estrany", ha comentat Amis, que ha considerat que en aquesta obra prima el realisme social davant de la seva més fantàstica 'La flecha del tiempo', també sobre l'Holocaust.
AL LLOC DE LES VÍCTIMES
Per a Amis, la gran diferència entre aquesta --que ha trigat dos anys i mig a gestar-- i l'altra novel·la és que la primera només plantejava el punt de vista dels assassins, no de les víctimes, una aproximació per a la qual no es va sentir autoritzat al principi: "En els últims 20 anys he estat casat amb una dona mig jueva, la família del qual va patir l'Holocaust, i tenim dues filles, la nostra sang s'ha barrejat, fet que em permet posar-me en situació".
Ha reivindicat que el personatge de Sonderkommando era una víctima no al 100%, sinó al 1000%, ja que eren jueus obligats a col·laborar amb els nazis, que havien d'elegir entre qui havien de matar, enterrar els seus predecessors --"una de les funcions més degradants"-- i fins i tot arrencar-los els empastaments d'or.
Ha afegit que "Primo Levi va ser molt eloqüent quan va dir que la majoria de les víctimes són pures perquè són testimonis de les atrocitats", i alhora ha assegurat que tots els responsables de l'Holocaust no són humans, sinó que haurien de considerar-se antihumans, inhumans, dinosaures o àliens, ha dit.
"Ha estat més fàcil que escriure la majoria de les meves novel·les", ha explicat l'autor, que sí que ha sentit responsabilitat i certa incomoditat i malestar quan en escriure veia en si mateix un cert potencial de mal en els seus propis pensaments, ha confessat.
Abans de començar a escriure, es va preguntar si l'amor --eix de la seva novel·la-- podia existir en aquell ambient de bogeria totalitària, i quan va acabar va saber que la resposta era 'no', ja que creu que l'amor té dos oposats --l'odi i la mort-- i que a l'Alemanya nazi hi havia els dos ingredients: "És demanar massa a l'amor que pugui fructificar en aquestes circumstàncies".
Preguntat sobre el to de la novel·la, Amis ha assegurat que no es tracta d'una comèdia, sinó més aviat d'una sàtira --gènere no necessàriament associat a riure i frivolitat--, sinó entès com a "ironia militant en què vols destruir allò que et produeix riure", molt oportú en l'Alemanya nazi, on hi va haver episodis ridículs, patètics i grotescos, ha tancat.
