BARCELONA, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i professor valencià Martí Domínguez reviu la violència dels anys 1940 i 1950 a mans de la Guàrdia Civil i els maquis a les masies de muntanya del Maestrat valencià en la novel·la 'La sega' (Proa), en què un nen és testimoni de la violència, les pors i secrets dels anys més foscos del franquisme.
En una entrevista d'Europa Press, Domínguez ha explicat que la seva història travessa la "barbàrie i el foc creuat" entre la Guàrdia Civil i els maquis, i està basada en fets reals, amb els quals ell va topar després de comprar una casa a la zona de Penyagolosa (Castelló) i trobar una pistola Mauser de la guerra.
"Vaig començar a estirar el fil i a poc a poc vaig anar veient que allà es van matar els uns als altres", ha explicat Domínguez, que ha volgut fugir de la imatge que uns són bons i els altres dolents perquè, segons la seva opinió, la vida té complicacions, cosa que demostra amb uns personatges que s'enfronten a les seves contradiccions i a unes circumstàncies adverses.
LA DESPOBLACIÓ DEL MAESTRAT
L'autor ha reivindicat que, respecte a altres novel·les sobre el franquisme, la seva aporta una visió del món interconnectat dels masovers, "on vivia més gent que als pobles", i dóna una explicació històrica al seu desmantellament.
Segons Domínguez, a partir del 1945 amb l'entrada dels maquis procedents de les files dels aliats a la II Guerra Mundial s'enforteix la guerrilla per lluitar contra Franco: "Aquesta gent havia deixat una vida fantàstica a París".
Tot i això, el pas de les setmanes va fer que totes aquestes persones necessitessin alimentació a mesura que se'ls anaven acabant els diners: "El rebost dels maquis era el rebost dels masovers, i això era una manera d'acabar amb els masovers".
"La despoblació actual del Maestrat és conseqüència d'aquestes històries de violència", ha assegurat Domínguez, entristit perquè masies habitades des del 1700 hagin quedat totalment abandonades, fins i tot amb armaris plens de roba penjada com si els seus propietaris haguessin fugit.
Malgrat el seu contingut històric, Domínguez ha defensat la vigència de la novel·la: "La violència humana és una mala herba que constantment s'ha d'estar arrencant", ha assegurat el també biòleg.
"Som innatament violents. La violència procedeix d'un enorme impuls agressiu perquè som éssers territorials, naturalment violents, cosa que es frena mitjançant l'educació i el cultiu de la raó", ha considerat.
