BARCELONA, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
El quartet barceloní Manel llança aquest dimarts el seu tercer disc, 'Atletes, baixin de l'escenari', en format CD i vinil i sota el segell Warner/Discmedi, en un treball que ha resultat ser el més elèctric de tots, i que, com a novetat, deixa de banda l'ukelele i la secció de vents.
En una entrevista amb Europa Press, els components del grup, Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, han explicat que en aquest disc s'han produït canvis "molt objectius", com l'abandonament d'aquesta instrumentació i més rellevància de les guitarres.
"Al segon disc hi havia arranjaments més orquestrals i vents i cordes, i en aquest cas, és més elèctric, no té ukelele i hem deixat de fer servir la secció de vents", expliquen.
Precisament, en aquest canvi de sonoritat apreciada al single 'Teresa Rampell', alguns fans de la banda han intuït un canvi de rumb que els Manel no temen: "El single va sorprendre i era una mica diferent del que havíem fet, però no tenim sensació d'haver fet un gran canvi", expliquen.
L'elecció d'aquest tema com a single ha estat bastant aleatòria, tot i que asseguren que compleix el requisit del "manual del bon single de ser una cançó mogudeta", tot i que massa llarga per a aquest manual, fan broma.
SENSE FIL CONDUCTOR
"Som nosaltres quatre fent 13 cançons", diuen sobre la inexistència d'un fil conductor al seu àlbum, malgrat estar ple d'escenes quotidianes sobre l'amor, l'amistat i, en el fons, les passions humanes.
L'àlbum arrenca amb 'Ai, Yoko', un tema que intenta fer justícia amb Yoko Ono: "A risc d'equivocar-nos, sembla que ella i Lennon s'estimaven molt i tots hem convertit la seva història d'amor en una llegenda negra", lamenten.
També parlen d'amor però des d'un prisma nou a 'Deixar-te un dia', una veu que els Manel han volgut fer més original i que explora el punt de vista de la persona que dubta, i no de la visió tradicional de qui és abandonat, ja que el dubte també "és un sentiment tan universal com el desamor".
Un altre dels temes, 'Banda de rock', explica el final d'un grup musical, i, malgrat el risc d'una doble lectura, els Manel avisen: "Les coses passen, i segur que un dia, tard o d'hora, serem un grup que se separarà: no sabem quines seran les raons, però això passa".
Precisament, sobre la seva convivència com a grup, els integrants de Manel asseguren que evolucionen "de manera molt sana", amb un sistema decisori assembleari i amb un avantatge: el fet d'haver decidit unir-se ells mateixos i no ser simples companys de treball per imposició d'una empresa.
"No tenim la sensació de formar part d'alguna cosa en què hi hagi més gent que nosaltres quatre", responen quan se'ls pregunta sobre la competència de grups similars, i afegeixen que en la creació artística no hi ha sensació de competitivitat i que és perfectament compatible escoltar diversos grups alhora.
El TÍTOL, UNA "ANÈCDOTA PERDUDA"
El títol del disc és una "anècdota perduda" que fa referència a un avís que, en un moment de bogeria de la festa de clausura dels Jocs Olímpics a Barcelona 92, un locutor va fer fora els atletes que havien pujat a l'escenari per celebrar i fer el final del certamen.
La gestació d'aquest disc, gravat a l'estudi Can Sons, va començar després de la seva gira anterior, que va acabar l'abril del 2012. Des de llavors, el grup ha treballat en les noves cançons veient-se un mínim de dues vegades per setmana al principi, i treballant vuit hores al dia "com una feina qualsevol després.
A partir del 23 de maig comencen la seva gira amb la seva primera actuació "interessant" al Festival Primavera Sound --després d'haver participat al Primavera Club i Primavera al metro-- i amb 'sold out' al Festival de Cap Roig.
Malgrat desconèixer les dates, la banda està convençuda que dins d'aquesta gira recalarà en diversos concerts a Madrid, com ja fes amb el seu anterior disc.
