'L'herència immaterial', la primera de la trilogia sobre els 70 i principis dels 90
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) "historia" el passat recent amb una mirada, a través d'obres de la seva col·lecció, a les dècades finals del segle XX, a la mostra 'L'herència immaterial', que s'ha convertit en la primera de tres exposicions sobre el final dels 70, els 80 i principis dels 90 unides amb el títol 'Aquí comença la nostra història'.
Així ho ha anunciat el director del museu, Bartomeu Marí, aquest dimecres a la presentació d'aquesta exposició i la de 'L'ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits', que ha emmarcat en la nova sendera que ha pres el museu per convertir-se en un fòrum de debat i ull crític del segle XXI.
'L'herència immaterial' obre amb la instal·lació d'un ós a mida natural, obra de l'artista Carlos Pazos, que és tota una declaració d'intencions i manifest de l'exposició per representar una "línia càustica de tristesa" i de celebració del riure, ha destacat el comissari, Valentín Roma.
"Llegir el final del segle XX és una forma de veure com som", ha destacat Marí, que ha insistit que en aquest període es posen les bases del present, tant a nivell estètic, com polític i econòmic.
La mostra reuneix 109 obres, moltes de les quala mai havien estat exposades abans al museu, i materials de l'època, que destaca un espai sonor amb compilacions musicals que van des de l'anomenat Rock Radikal Basc fins al pop d'arrels gitanes, el bakalao i el panorama 'indie' amb un vinil de 'Family'.
L'exposició s'articula en els àmbits temàtics de 'El sagrat i el popular', 'El carrer, el mapa', 'El cos i el seu revers', 'Polítiques de ficció', 'Autobiografia i tautologia' i 'L'intangible', que reflexionen sobre alguns desbordaments produïts en el camp de l'estètica en el període assenyalat.
Cedeix un protagonisme especial a les noves formes narratives i la cultura editorial, i és que "des del pamflet del carrer fins al bloc" es produeixen molts canvis al mig i els imaginaris literaris cobren molta importància, ha assenyalat Roma.
Ha argumentat que les microrruptures que es produeixen durant aquests períodes en alguns casos cobren més significat que les grans efemèrides en general i d'aquí ve l'interès de mostrar noves formes de cultura popular i manifestacions musicals a l'exposició, que no té un fil musical.
Entre les obres destaca la rèplica corrosiva i mordaç de Rafael Agredano sobre 'Les senyoretes d'Avinyó', de Picasso en versió masculina, com també al·legat racionalista de 'Trogloditte Erudite', de Sandro Gia, i la sèrie 'Interfícies' de Richard Hamilton i Dieter Roth.
També cal destacar el conjunt de peces Joan Brossa, relacionades amb la producció poètica de Marcel Mariën i Nicanor Parra, com també amb 'Beaux Arts', de Rogelio López Cuenca, que constitueix una fuga sobre les qüestions tractades en aquest àmbit.
L'ULL POT ESCOLTAR
A l'altra mostra, 'L'ull escolta', el museu proposa un recorregut per l'obra d'Eugeni Bonet des de principis dels anys 70 fins al present, atenent les seves transferències entre reflexió i pràctica, com també els seus desplegaments entre el marc de les arts visuals i els de la imatge en moviment.
Aquest projecte es compon de tres línies d'investigació diferents tot i que complementàries: la reconstrucció de sis programacions audiovisuals; una presentació museogràfica del seu quefer artístic i la publicació de 'Escrits de vista i sentit', un llibre que recull 24 textos de l'autor entre el 1975 i l'actualitat.
