"En 10 O 15 anys podríem arribar a la normalització lingüística", diu Mascarell
BARCELONA, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
Un 36,4% dels joves catalans d'entre 15 i 30 anys utilitzen el català com a llengua habitual, respecte al 31,5% del 2008, fet que suposa un canvi de tendència després del "fort descens" sofert entre 2003 i 2008, ha destacat el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, a la presentació de l'Informe de Política Lingüística 2013.
Després de lliurar l'informe a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el conseller ha presentat les xifres que revelen que és, precisament, "entre els joves on més creix l'ús del català", gràcies a l'escolarització, tot i que l'ús també augmenta en més de dos punts entre el grup de 45 a 64 anys --de 35,8% del 2008 a 37,6% el 2013--.
Per contrast, baixa entre la franja de 30 a 44 anys --passant del 32,7% al 30,9%-- i en la població de més de 65, on l'ús ha passat del 45% del 2008 a 41,7% l'any passat, ha desglossat Mascarell en roda de premsa, on ha conclòs que el català manté el seu "poder d'atracció".
El català és la llengua inicial del 31% de la població, però puja fins al 36,3% si es té en compte el nombre de persones que la consideren llengua d'identificació, mentre que més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, tot i no ser la seva llengua inicial, a la llum de l'informe.
El 94% de la població adulta entén el català i més del 80% sap llegir-lo i parlar-lo, segons assenyala l'anàlisi, que indica que gairebé tres milions de persones que no tenen el català com a llengua inicial el saben parlar actualment: "Es tracta de la xifra més transformadora", ha ressaltat Mascarell, que aquest dimarts presentarà l'informe al Consell Executiu.
El 17,5% dels ciutadans catalans havien nascut a l'estranger el 2013 --si bé el 2008 era del 16,4%; el 2003, 9,3% i el 1996, 2,8%--, la "xifra més espectacular" en la història recent del territori, tenint en compte que el percentatge de nascuts a la resta d'Espanya --amb el 18,8%-- ha estat en el mateix any el més baix des del 1981, segons l'informe.
"Malgrat aquesta demografia tan exuberant, s'ha aconseguit mantenir un estàndard de qualitat lingüística molt elevat", ha subratllat el conseller, que ha felicitat les polítiques lingüístiques implementades en diverses instàncies des de fa anys.
"Ens apropem a la normalització, però ens queda camí per recórrer, i, malgrat que anem en bona direcció, ens queden passos per donar", ha remarcat Mascarell, que ha indicat que en 10 o 15 anys Catalunya podria arribar a la normalització lingüística, si no es donen canvis demogràfics molt importants.
CINC CONTENCIOSOS OBERTS AMB L'ESTAT
El conseller ha indicat que diverses accions de l'Estat impedeixen encara la consolidació del català en la vida pública catalana, i ha recordat que Catalunya manté cinc contenciosos per recursos d'inconstitucionalitat presentats per l'Estat a la Llei de l'aranès, la Llei d'educació, la del codi de consum, del cinema català i d'acollida de persones immigrades.
Per territoris, el català és la llengua habitual majoritària a Terres de l'Ebre (73,8%), a les comarques centrals (63%), a Ponent (61,9%), Alt Pirineu i Aran (61,3%) i les comarques gironines (51,5%), mentre que l'ús cau al Camp de Tarragona (36%), Penedès (36%) i l'àmbit metropolità (27,8%).
Per àmbits, on més s'usa el català és en la relació amb l'administració de la Generalitat (46,2%) i ajuntaments (47,9%) i, per contraposició, és minoritari en les grans superfícies comercials (36%) i en instàncies administratives estatals.
Per contrarestar la tendència minoritària en l'àmbit judicial, on un 12,4% de les sentències són en català, la Generalitat ha llançat aquest dilluns una campanya per conscienciar sobre l'ús d'aquesta llengua en la justícia, ha anunciat Mascarell.
