Publicat 16/11/2013 13:01

El Liceu obre aquest dissabte la seva temporada d'òpera amb un ple al 100%

La mezzosoprano Sarah Connolly
EUROPA PRESS

BARCELONA 16 nov. (EUROPA PRESS) -

El Gran Teatre del Liceu obre la seva temporada operística aquest dissabte a les 20.00 hores amb una versió molt contemporània de l'òpera en tres actes de Georg Friedrich Händel 'Agrippina', estrenada el 1709 a Venècia amb llibret de Vincenzo Grimani, i que el teatre barceloní representa per primera vegada en tota la seva història.

L'assaig general de dijous va ser un èxit que va aixecar dels seus seients al públic, i l'estrena d'aquesta coproducció del Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les) i el de Champs Elysées (París) omplirà totalment l'aforament de 2.300 localitats.

Hi haurà diverses personalitats, a més del nou director general, Roger Guasch, i del president del Patronat, Joaquim Molins: la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el de Territori, Santi Vila; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; el subdelegat del Govern a Barcelona, Emilio Ablanedo; el regidor de Dona de Barcelona, Francina Vila; la dona del president de la Generalitat, Helena Rakosnik, a més de 184 mecenes del Liceu, com l'empresari Leopoldo Rodés, Josep Ferrer (Freixenet), Carles Sumarroca (Emte), Jordi García Tabernero (Gas Natural Fenosa) i David Madí (Endesa).

Veuran una òpera barroca molt contemporània, com ha explicat aquesta setmana en roda de premsa el seu director escènic, David McVicar, tot i que "no és una actualització literal": presenta a l'emperador Claudio, a la seva dona Agrippina i a la calculadora Poppea en un retrat de la societat del moment, i s'ha concebut com una comèdia política i sexual que planteja com seria el món si l'Imperi Romà no hagués acabat mai.

McVicar considera a Händel autor d'òperes "cíniques, hilarants i revolucionàries", i recorda que aquesta concretament va ser escrita per al públic venecià, amb un resultat molt cínic i ple de comèdia.

El director de vestidor, John Macfarlane, destaca dos símbols: el llop que apareix en els tres actes com a símbol d'un poder que s'esvaeix, i l'escalinata que condueix al més alt de l'esfera polític-econòmica romana.

DUES DONES ENFRONTADES

Igual que al segle XVIII, quan els actors i cantants vestien la mateixa roba que el públic, els intèrprets d'aquesta versió portaran la mateixa roba que el públic d'avui: per exemple, les dues dones enfrontades, Agrippina i Poppea, apareixen vestides de Balenciaga per a les escenes relacionades amb el poder, i amb bata i quimono per a les domèstiques.

La mezzosoprano Sarah Connolly (Agrippina) assegura que l'obra no decau en cap moment i que la dificultat del seu paper radica a haver de guanyar-se al públic, mentre que la soprano Danielle de Niese (Poppea) destaca que els dos personatges tenen en comú l'ambició política, el que converteix l'òpera en una guerra entre dues dones: "És una història sobre qui té més eines per guanyar".

La resta de cantants són Franz-Josef Selig (Claudio), Malena Ernman (Nerone), David Daniels (Ottone), Henry Waddington (Pallante), Dominique Visse (Narcís) i Enric Martínez-Castignani (Lesbo).

NOVA DIRECCIÓ

El Liceu estrena etapa amb Roger Guasch com a nou director general, que encapçala els càrrecs d'organització que ja s'estan impulsant d'acord amb el pla estratègic i de viabilitat 2014-2017.

De moment ja s'estan potenciant les àrees de màrqueting, de patrocinis i mecenatge i de comunicació, amb la finalitat de millorar la venda d'entrades i abonaments per aconseguir la màxima ocupació, d'augmentar els ingressos i de donar més transparència a l'activitat del teatre.

Contingut patrocinat