Actualitzat 17/05/2014 12:31

L'escriptor Juan Martín Salamanca recrea la Barcelona del segle XVIII en una novel·la

El escritor Juan Martín Salamanca
EUROPA PRESS

Presenta les seves noves novel·les a Barcelona el 23 de maig

BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -

L'escriptor val·lisoletà Juan Martín Salamanca presentarà el 23 de maig a les 19.30 hores a Casa del Llibre de Passeig de Gràcia de Barcelona les seves dues noves novel·les: 'La Confessió de l'Ambaixador' i 'L'embruix de Lilit', que van des del gènere històric fins a l'eròtic en dos relats ambientats respectivament a la Itàlia del segle XVII i a la Barcelona del XVIII.

A la presentació, Martín Salamanca estarà acompanyat pel també escriptor català establert a Saragossa Jordi Siracusa.

En concret, 'L'embruix de Lilit' narra les aventures del comte Eligio Ganganelli, un aristòcrata italià expulsat de Nàpols per seduir a la reina Carolina d'Austria que arriba a la capital catalana disposat a gaudir de múltiples idil·lis amb dames de la pròspera burgesia catalana, enriquida pel recent liberalitzat comerç amb les colònies espanyoles del Nou Món.

Tot i això, al camí del comte es travessarà un enigmàtic personatge capaç d'embruixar tant a homes com a dones, una seductora dama coneguda com a Lilit que amenaçarà amb desbaratar tot el seu món i confrontarà la capacitat de seducció de l'home front a la de la dona.

Així, el relat de Martín Salamanca recupera el mite de Lilit, la primera dona al Paradís que va abandonar Adán i es va entregar a la luxúria al costat de les costes del Mar Roig per convertir-se al seu torn en un símbol del feminisme per la seva negativa a sotmetre's als designis de l'home.

Tot això, amanit amb la presència d'un dels galants més famosos de la història, el venecià Giacomo Casanova, i amb Barcelona i una masia aristocràtica al Vallès com escenaris fonamentals.

Per a Martín Salamanca, el repte més gran d'aquesta novel·la que inaugura la col·lecció 'La mirada dels homes en la novel·la eròtica', d'Éride Edicions, ha estat escriure alguna cosa de manera que se sentin identificades les dones, "tradicionalment més lectores d'aquest gènere", però que alhora agradi als homes, els quals solen buscar altres fórmules d'erotisme més explícit que el relat literari.

Així, l'autor ha insistit que la novel·la busca "trencar estereotips" i ha reconegut el caràcter terapèutic que aquest tipus de literatura pot aportar "tant per al lector com per a l'autor", ja que permet bussejar al subconscient de cadascun sense els tabús que imposa la societat, gràcies a la intimitat que ofereix la lectura.

'LA CONFESSIÓ DE L'AMBAIXADOR'

Per la seva banda, a 'La Confessió de l'Ambaixador', Martín Salamanca s'allunya del gènere eròtic i es capbussa plenament a l'històric per aprofundir al conflicte que va afectar a gairebé tot el nord d'Itàlia entre els anys 1628 i 1631 i en què la monarquia de Felip IV va prendre partit per un dels contendents, fet que la va enfrontar a l'emergent França, que ratificava a l'altre bàndol.

Alhora, la guerra va estar acompanyada d'una epidèmia de pesta que va causar una enorme mortaldat a la meitat septentrional del país transalpí.

Segons algunes estimacions, les morts van rondar les 45.000 a Venècia, les 65.000 a Milà --la meitat del total de veïns--, les 7.000 a Florència, les 15.000 a Bolonya, les 19.000 a Pàdua, les 29.000 a Màntua, les 18.000 a Brescia o les 8.000 a Torí.

L'obra està narrada en primera persona per Guillermo Mercader, un fictici ambaixador espanyol que ocupa el lloc deixat vacant a la Cancelleria espanyola al ducat de Savoia per Martín d'Axpe i reprès l'any 1632 per Francisco de Melo, els dos personatges històrics.

Amb un important estigma familiar relacionat amb la pirateria, Mercader aconsegueix prosperar als cercles del comte duc d'Olivares, home fort del Govern espanyol de l'època, fins al punt que aquest ho envia a la capital savoiana, Torí, per representar a la Corona davant del duc Carles Manel I, el qual hi participarà també a la guerra de Màntua i canviarà de bàndol diverses vegades.

Per servir a la Monarquia Hispànica, el flamant ambaixador haurà de desenvolupar també la tasca d'espia, per la qual cosa se servirà de la seva enorme habilitat com a seductor.

Així, el seu idil·li amb la nora de Carles Manel I, al seu torn germana del rei Luis XIII de França i de la reina consort d'Espanya, li permetrà obtenir informació sensible amb la qual contribuir a la victòria ibèrica.

PARAL·LELISMES AMB DON JUAN

Com ha assenyalat l'autor en declaracions realitzades a Europa Press, aquesta obsessió de Guillermo Mercader per seduir dones respon "al desig d'oblidar un vell amor frustrat", una idea que, segons el parer de l'autor, era l'impuls que motivava al celebèrrim personatge literari Don Juan Tenorio, una comparació a la qual el mateix protagonista de 'La Confessió de l'Ambaixador' hi haurà d'enfrontar-se per culpa de l'èxit que en aquella època va tenir 'El burlador de Sevilla', obra atribuïda a Tirso de Molina.

Aquest anàlisi psicològic del mite del galantejador i llibertí espanyol del Segle d'Or, amb els seus corresponents tràngols amorosos com acompanyament, constitueix una de les claus de la novel·la, segons el parer de Martín Salamanca, juntament amb les intrigues polítiques pròpies d'aquell període històric en què França, Espanya i el Sacre Imperi van utilitzar "per enèsima vegada" el territori italià com "tapet de joc" per "decidir l'hegemonia europea".

Els tripijocs del duc de Savoia i de França faran que la trama surti de Torí i Màntua i viatgi a altres llocs de la geografia itàlica com Milà, Venècia, Florència, Roma, Màntua o Cherasco, però també per diferents ciutats europees entre les quals s'hi troben Viena, Ratisbona o Estocolm.

Alhora, la novel·la pren com personatges a rellevants figures històriques de l'època com el cardenal Richelieu, el papa Urbà VIII, Julio Mazarino, el comte duc d'Olivares o el general Ambrosio Espínola.

'La Confessió de l'Ambaixador' suposa el segon treball del jove escriptor val·lisoletà després de 'A la recerca de la llar'.

Precisament, l'autor ha puntualitzat que, si bé es tracta de dos relats "independents" i que, per tant, "es poden llegir de manera individual", sí tenen nexes d'unió que fan que "algunes incògnites que la primera deixava pendents es resolguin a la segona", pel que ha animat a tots els lectors de 'A la recerca de la llar' a "capbussar-se" a les pàgines de la seva nova novel·la.

Nascut a Valladolid el 1988, Juan Martín Salamanca és llicenciat en Periodisme, titulació que va estudiar a la capital del Pisuerga i a la ciutat italiana de Torí.

El 2011 va publicat 'A la recerca de la llar', mentre que el 2013 va ser finalista del I Certamen de Relat Jove 'Cafè Teatre Zorrilla' pel seu relat 'L'hort de l'Isidre' i va guanyar el Premi Tardis de Novel·la Interactiva per 'Migranya'.

Alhora, és un dels nou padrins dels clubs de lectura de les biblioteques municipals de Valladolid i membre del col·lectiu literari 'Els gossos del col·loqui'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés