BARCELONA, 2 febr. (EUROPA PRESS) -
L'autor polonès Zygmunt Miloszewski viatja a l'antisemitisme polonès a la seva última novel·la 'El caso Telak' (Alfaguara), que tracta sobre la xenofòbia i la relació entre els polonesos i els jueus, segons ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
L'autor vincula aquest antisemitisme amb la memòria de les nacions, i critica que els governs intenten quedar-se sempre amb les parts dignes de la història, com també amb els seus insignes científics i escriptors, però esborren els episodis dolents.
"Si volem estar orgullosos de la nostra nació, hem de reconèixer els nostres pecats, si no tot es converteix en una mentida", ha argumentat l'autor, qui assegura que si Polònia vol explicar el seu orgull per haver amagat els jueus durant la Guerra i haver-los salvat dels nazis, cal que reconegui que alguns polonesos també van fer coses dolentes.
L'autor ha lamentat que a Polònia existeix encara la polèmica de si oblidar o intentar condemnar aquelles persones: "No s'ha fet justícia, no hi ha hagut judici, ni condemnes, i potser va ser el preu que haurien d'haver pagat. Vam elegir perdonar-los, tot i que ells mai han demanat perdó".
A la novel·la, un diumenge de primavera en un antic monestir de Varsòvia, on se celebra una teràpia de grup, apareix mort un dels participants amb una forquilla clavada a l'ull. El fiscal Teodor Szacki aprofundirà llavors en l'estranya teràpia de les constel·lacions.
Aquesta novel·la forma part d'una trilogia: la seqüela, 'La mitad de la verdad', va ser la primera a publicar-se a Polònia--, la segona és 'El caso Telak', i l'última va sortir el desembre al seu país. Després d'això, l'autor deixarà la novel·la policíaca per escriure una història sobre la tercera edat.
Segons ha relatat, la intenció no era convertir el seu primer llibre en una trilogia, sinó que només pretenia jugar amb el gènere, fins que va descobrir que aquest treu a la llum novel·les "profundes i amb contingut social", gràcies a la lectura d'autors com Henning Mankell.
"Sabia que volia escriure una novel·la negra, que volia que el protagonista no fos un policia ni el típic detectiu amb problemes amb la beguda", ha dit l'escriptor, que es va decantar per un fiscal com a protagonista per parlar de crim i justícia al mateix temps.
TERÀPIA DE LES CONSTEL·LACIONS
La trama la va trobar en la professió del seu pare, psicoterapeuta, quan aquest li va parlar de la "sorprenentment interessant" teràpia de les constel·lacions, on unes persones que fan d'actors representen els familiars de la persona tractada assumint els seus rols i arriben a sentir les seves emocions, fet que la converteix en una teràpia coneguda com a perillosa, responsable fins i tot d'algun suïcidi.
L'autor ha defensat que per a un novel·lista és interessant aquesta història perquè insta investigar el crim en aquest entorn i ficar-se en el paper de totes les persones que fan d'actors, i es "converteix en una història d'emocions ocultes i secrets familiars solapats amb els secrets de la nació".
És aquí on entra en joc el passat polonès --amb històries d'ocupació soviètica i d'Holocaust-- i que posa en relleu el fet que, tot i que és un país lliure, "té tots els dolents encara per allà".
Tot i ser una ciutat molt lletja, sense encant i fins i tot hostil --segons l'autor--, Varsòvia es revela com una ciutat molt interessant com a escenari literari gràcies a alguns elements, com la seva transformació ràpida a causa de la seva reconstrucció els anys 40: "Pots aconseguir el que vulguis, no necessites ser d'un barri bo, només has de ser prou ràpid i bo per acomodar-te a la ciutat".
L'autor reivindica l'estat de salut de la 'new wave' de la novel·la polonesa: "Sabem totes les ombres de la societat escandinava, i és temps de visitar el misteri dels països que van estar ocults darrere del teló d'acer durant molts anys".
L'autor participarà aquest dilluns a les 17 hores a la BCNegra en una taula rodona per parlar sobre noves geografies criminals, i defensa que aquest tipus d'intervencions són per als lectors com un forat de pany perquè "permeten observar tota la societat" més enllà de la història concreta.
