BARCELONA, 10 juny (EUROPA PRESS) -
L'art reivindicatiu de l'estatunidenc Kerry James Marshall recala per primer cop a Barcelona amb l'exposició més gran de l'artista fins avui a Europa, i ho farà des d'aquest dimecres fins al 26 d'octubre a la Fundació Antoni Tàpies.
La mostra 'Pintura i altres coses', que ha estat organitzada pel Museum van Hedendaagse Kunt Antwerpen d'Anvers (Bèlgica), el Kunsthal Charlottenborg de Copenhaguen (Dinamarca), el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid) i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, es presentarà dividida a Espanya, ja que una part s'exposarà a Barcelona i l'altra a Madrid.
Segons ha explicat l'artista aquest dimarts en roda de premsa, la seva obra gira al voltant de la revisió dels ideals de l'estètica occidental que ha definit els cànons de l'art, perquè "no hi ha afroamericans en les pintures dels últims cinc segles exposades als museus".
Per fer-ho, "utilitza els formats de la història de l'art europea i dels seus cànons de bellesa" per donar-los el seu matís de crítica, ha comentat la directora de la Fundació Antoni Tàpies, Lawrence Rassel.
Un exemple és la sèrie 'Vignette', en què emula el quadre rococó de Jean-Honoré Fragonard 'El gronxador' però amb persones afroamericanes, i el quadre 'Believed to be a portrait of David Walker', en què reivindica la figura d'un dels primers crítics contra la declaració d'Independència dels Estats Units, que va morir assassinat per denunciar el sistema esclavista del país al segle XIX.
Els museus mostren retrats de persones que tenien poder per pagar-los, ha explicat, les que forjaven amb art la seva visió del món i que van excloure les d'altres col·lectius, motiu pel qual va decidir pintar David Walker; "potser així algú que vegi el quadre i es pregunti qui és buscarà informació sobre aquesta qüestió".
A més de pintures, la mostra conté audiovisuals, panells i fins i tot fotografies, en les que s'invita al públic a buscar una línia narrativa, perquè tot i que hi ha instantànies que remeten a moments històrics, "la interpretació és lliure".
INVISIBILITAT ALS MUSEUS
"No hi ha molts artistes afroamericans reconeguts a Europa, tot i que el seu llenguatge artístic no és gaire diferent", ha assenyalat, i ha explicat que en les seves obres intenta ressaltar la invisibilitat del col·lectiu en les institucions artístiques.
Segons la seva opinió, això es així pel fet que "es pot estar completament satisfet amb la imatge d'un món que ens n'és familiar", i que fins que no hi hagi demanda per part dels europeus d'obres afroamericanes, ningú no trobarà a faltar obres d'aquest col·lectiu en els espais artístics.
Marshall ha assenyalat que la invisibilitat es pot entendre de moltes maneres, però s'ha remès al llibre 'L'home invisible' de Ralph Ellison, en què es descriu la invisibilitat dels afroamericans als ulls dels occidentals.
En aquest sentit, el director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Manuel J. Borja-Villel, ha comentat que una de les particularitats de l'artista és que fa art modern amb un llenguatge ja establert, a través del que ofereix un retrat individual i col·lectiu i alhora "qüestiona el concepte de modernitat".
