MADRID, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
Obres d'art trobades en una cova d'Indonèsia es remunten almenys a 40.000 anys. Es tracta de la manifestació d'art creatiu humà més antic, superant les restes trobades a coves europees.
Els resultats, publicats a Nature, soscaven una visió eurocèntrica dels orígens de la creativitat humana i podrien provocar una 'febre de l'or' per trobar art més antic en la ruta de la migració humana des de l'Àfrica cap a l'est.
Les imatges d'Indonèsia, descobertes a una cova de pedra calcària a l'illa de Sulawesi, en la dècada del 1950, es van datar inicialment en només 10.000 anys. Qualsevol cosa més antiga, se suposava, s'hauria deteriorat.
Fins i tot després d'aparèixer una tecnologia que podria posar a prova aquesta hipòtesi, la datació per urani-tori, ningú va pensar en aplicar-lo a la cova d'Indonèsia fins ara. Tot i que la pròpia pintura no es pot datar, la datació per urani-tori pot estimar l'edat de les capes desiguals de carbonat de calci formades en la superfície de les pintures. A mesura que es dipositen capes minerals, es dibuixen a l'urani. A causa que l'urani es desintegra en tori a un ritme conegut, la proporció de mutació d'urani a isòtops de tori en una mostra indica l'edat que té.
Els investigadors van investigar 12 plantilles de mans humanes i dues imatges d'animals grans. A causa que mostregen la capa superior de carbonat de calci, la tècnica de datació per urani els va donar una edat mínima per a cada mostra.
Van trobar que la plantilla més antiga tenia almenys 39.900 anys - 2.000 anys més que les plantilles europees més antigues. Una imatge d'un babirussa, o "porc-cérvol", semblant a una albergínia amb cames primes que sobresurten de cada extrem, es va estimar en 35.400 anys, semblant a la dels primers quadres grans d'animals a coves d'Europa.
Les plantilles de mà tenen un aspecte semblant a les trobades a Europa. Però les imatges dels animals, a més de reflectir els animals locals en lloc dels mamuts, com a Europa, tenen un estil diferent. Les imatges d'Indonèsia semblen gairebé pinzellades, diu Pike, mentre que les imatges europees primerenques apunten que es van pintar amb els dits.
LA CREATIVITAT NO VA NÉIXER A EUROPA
"Ens permet allunyar-nos de la idea que Europa era especial", diu Maxime Aubert, un arqueòleg de la Universitat de Griffith en Queensland, Austràlia, qui va dirigir l'equip. "Hi havia una idea que els primers europeus eren més conscients de si mateixos i el seu entorn. Ara podem dir que no és cert".
Els investigadors postulen dues teories de l'evolució de l'esmentada obra: va sorgir de manera independent a Indonèsia, o els primers humans que surten d'Àfrica ja tenien la capacitat de fer art, i ho van portar a múltiples àrees.
Pike creu que els investigadors han de buscar evidències d'art al llarg de la ruta de la migració pel sud d'Àsia. "L'Índia és el lloc més obvi per buscar", diu. "El sud-est asiàtic també. Hi ha centenars més de coves només en aquesta regió de Sulawesi, i Aubert també ha començat a buscar a Borneo.
