Isaki Lacuesta explora la censura a l'Espanya democràtica en una instal·lació

Publicat 13/11/2019 17:51:18CET
Àngels Ponsa i Isaki Lacuesta
EUROPA PRESS

BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -

El cineasta Isaki Lacuesta explora la censura a l'Espanya democràtica, des del 1977 fins a l'actualitat, durant la videoinstal·lació 'Jo sóc allò que prohibeix' al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona: "No és una peça de denúncia sinó de reflexió sobre la censura, un tema candent que sempre ho ha estat".

En roda de premsa aquest dimecres, Lacuesta ha remarcat que la censura i la prohibició ens descriu com a societat: "Tenim un desconeixement molt profund de les lleis i els codis. Fins que no apareix 'La Manada' no tenim idea de la diferència entre agressió i abús sexual, o entre rebel·lió i sedició, fins a la sentència independentista".

En la videoinstal·lació s'accedeix per torns i amb un temps limitat, i aquesta consisteix en quatre pantalles impossibles de veure al mateix temps, i la imatge del qual passa davant la mirada, materialitzant que el censurat escapa a l'ull.

Per obtenir aquest efecte, Lacuesta i el seu equip han dissenyat un programari que reconeix on miren els espectadors per provocar que l'espectador es vegi forçat a enganyar la màquina i botar-se la censura per veure les imatges, creant una "transmissió de responsabilitats".

L'espectador accedeix a imatges que han estat prohibides, denunciades o censurades en algun moment, "amb coses terriblement obscenes, lamentables i patètiques", així com altres casos reivindicats col·lectivament, entre els quals no ha volgut destacar cap.

En la seva selecció hi ha casos de denúncies estatals i d'empreses privades, qüestions polítiques i també uns altres "molt marcians i insòlits", també casos graciosos, tràgics i tragicòmics, censura proclames feixistes, antifeixistes, terroristes, feministes i antifeministes, entre d'altres.

Contador