LLEIDA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Associació Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Cultural Hispania Nostra ha inclòs l'església de Sant Ruf, situada a dos quilòmetres de Lleida, al costat de la carretera de Torre-Serona, en la seva Llista Vermella del Patrimoni, per l'estat de degradació i abandonament que presenta.
"Al temple canonical, Bé Cultural d'Interès Local, perviuen dos absis de la capçalera i un braç del transsepte, si bé presenta un deteriorament progressiu per abandonament, enfonsaments i ha estat sotmès a l'espoliació i el vandalisme", ha assenyalat l'associació aquest dijous en un comunicat.
L'Associació Hispania Nostra s'autodefineix està declarada d'utilitat pública i va ser constituïda el 1976 amb la finalitat de defensar, salvaguardar i posar en valor el Patrimoni Cultural espanyol, a l'entorn de participació de la societat civil.
Amb aquest, són ja tres els monuments de la província que s'incorporen a la Llista Vermella del Patrimoni.
Amb anterioritat, els monestirs de Sant Miquel de Montmagastre i el de Santa María de Vallverd han estat inclosos en el llistat pel seu pèssim estat de conservació i abandonament.
A tot Catalunya, són 13 els elements de patrimoni cultural que formen part del rànquing, que es troba en permanent estat d'actualització i revisió.
SANT RUF
El monestir de Sant Ruf es va fundar a mitjans del segle XII, tot i que les restes que han perviscut remeten a una cronologia més avançada, probablement ja en el marc del segle XIII.
La primera referència que es coneix d'ell és la donació del lloc per part de Ramón Berenguer IV a l'abadia de Sant Ruf de Provenza el 1152.
El capítol i el bisbe de Lleida, l'any 1156, confirmen al primer prior de la comunitat lleidatana i autoritzen la construcció de l'església, sembla que al lloc d'una antiga mesquita.
Segons la tradició, la comunitat es va extingir a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins al 1418 quan consta que, per mort de l'últim canonge, el monestir va quedar buit, quedant aquest incorporat al bisbat de Lleida.
Després d'un intent fallit d'establir allà cartoixans a finals del segle XVI, el lloc va ser un temps com a santuari i lloc de devoció popular, fins que, aprofitant les seves ruïnes, es va construir una masia.
