Publicat 03/11/2014 14:14

Guadalupe Nettel: "M'agrada enfocar el que la gent vol ocultar"

Guadalupe Nettel y Manuel Moyano
EUROPA PRESS

El finalista assegura que hi ha hagut molta improvisació en la seva novel·la

BARCELONA, 3 nov. (EUROPA PRESS) -

L'autora mexicana Guadalupe Nettel, guanyadora del Premi Herralde de Novel·la 2014 d'Anagrama amb 'Después del invierno', ha assegurat aquest dilluns: "M'agrada enfocar el que la gent vol ocultar, veure les manies de la persona que aparenta ser la més innòcua"; ha remarcat la mexicana, que avisa que la gent està plena de manies i obsessions.

"És totalment una novel·la de rapinya perquè pren fragments de la vida de moltes persones: un collage de diverses vides", ha resumit Nettel en roda de premsa a Barcelona després de la decisió del premi, on ha avisat que el seu llibre barreja ambigüitat i ficció, sense plantejar-se que el que escrigui pugui semblar estrany.

En la seva novel·la, presentada amb el pseudònim B.Parker i el títol 'Spleen', un home i una dona expliquen la història de les seves vides fins que s'entrecreuen i es trastoquen els seus destins: "Narra la trobada espurnejant entre dos neuròtics de diverses índoles", sense ser autobiogràfica, posa sobre la taula un punt d'impossibilitat i de màgia efímera amb un toc hilarant.

Més acostumada al gènere del conte, les 270 pàgines de la novel·la van trigar molt en gestar-se: "Mai hagués pensat que arribaria a tanta extensió", ha expressat Nettel, que deu aquest llibre al temps que va passar a París --cinc anys dels 15 a França--, sorgint concretament la idea arran del cementiri parisenc Père Lachaise.

"Els personatges es veuen confrontats a la proximitat de la mort", ha expressat l'autora, ja que és present en tota la novel·la perquè la narradora sent certa fascinació pels cementiris amb dosi de pena i dol, temes que solen inspirar a l'autora, ha dit Nettel, conscient que inclou cert sentit de l'humor negre.

DESARRELAMENT DELS PERSONATGES

Tot i això, aquest és només un dels temes de la novel·la, que també parla del desarrelament dels personatges ja que cap dels dos viu al país del qual és originari, sinó que estan en "països prestats" i no pertanyen tampoc al lloc del qual se'n van anar.

L'autora també ha parlat del seu país natal, on es viu una situació desastrosa: "Mèxic és per a mi la idea més semblant a l'infern", ha afirmat després d'enumerar el reguitzell de cadàvers torturats trobats cada dia.

MANUEL MOYANO

D'altra banda, el finalista Manuel Moyano, amb 'El imperio de Yegorov', ha assegurat que va començar a escriure sense saber on el conduïa la història: "La improvisació va actuar bastant al meu favor", ja que va escriure el llibre en dues intenses setmanes.

L'obra es trasllada al 1967 quan una atractiva estudiant d'antropologia contreu una estranya malaltia a l'illa de Papua Nova Guinea mentre forma part d'una expedició, en una història explicada des de documentació molt diversa, com cartes, correus, prospectes farmacèutics, un sms, un testament, notícies i transcripcions de gravacions, entre d'altres.

Moyano s'ha mostrat convençut que és "més efectiu suggerir una història a través de pinzellades que contar-la assabenta", a més del fet que aquesta tècnica li ha permès experimentar amb una forma desestructurada i fragmentària.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés