Treballa en una "biografia política" de l'artista que es podria plasmar en una exposició el 2017
BARCELONA, 23 Des. (EUROPA PRESS)
La Fundació Tàpies farà una "transformació integral" que preveu iniciar el 2016 en els àmbits de governança, gairebé intactes des del 1990, equip i reconnexió amb els públics per actualitzar els objectius fundacionals en un horitzó fins al 2020, ha anunciat aquest dimecres el president del patronat Xavier Antich.
Acompanyat pel nou director de la fundació, Carles Guerra, Antich ha presentat la voluntat de la institució de fer un "autèntic reset" en l'àmbit de govern, equip i públic, que ha considerat com els tres vèrtexs necessaris d'un triangle sense jerarquies.
Una de les manifestacions pràctiques de la transformació progressiva passa per sumar quatre membres al patronat, que, actualment, té una dotzena de persones --el màxim són 16--, així com resituar el paper de la família, que va ser "determinant i bàsic" fins a la mort de l'artista.
El treball amb els públics, centre de l'activitat de la fundació i també del projecte amb el qual Guerra va guanyar el concurs, serà una altra de les prioritats de la temporada per aconseguir visites proactives i de qualitat, més enllà de la mera quantificació d'usuaris.
"Hem d'imaginar correccions, reformes o canvis de rumb que o els fem ara o semblarem uns irresponsables que no estan a l'altura del moment", ha urgit el nou director, que ha cridat a avançar canvis que ha observat que també necessiten altres institucions de la ciutat.
Una altra de les concrecions dels canvis de la fundació passa per l'alliberament de la primera planta de la fundació per allotjar professionals (crítics, comissaris, agents i artistes) en el marc d'un "gir col·laboratiu" i cooperatiu, ha subratllat Guerra.
RESIGNIFICAR TÀPIES
Una de les prioritats de la institució passa per tornar a fer significatiu Tàpies en un moment en què la seva producció editorial decreix: "Tenim a sobre de la taula el repte de tornar a produir discurs. La suma d'exposicions no suma 'per se' nou coneixement".
Guerra ha anunciat que treballen en una "biografia política de l'artista", que investigarà les formes de politització dinàmiques plantejades per l'artista, encara per investigar, cosa que es podria plasmar en una exposició amb vista al 2017.
PRESSUPOST
Antich i Guerra han fet incisió en la necessitat d'augmentar els recursos propis de la fundació, que el 2015 ha comptat amb un pressupost de dos milions, 44% dels quals procedents d'administracions públiques: Generalitat (278.000 euros), l'Ajuntament (329.000 euros de partides ordinàries i 200.000 euros extraordinaris) i l'Estat (50.000 euros).
El president del patronat ha titllat d'"irrellevant i ornamental" l'aportació del Govern central, especialment després que l'exministre de Cultura José Ignacio Wert es comprometés inicialment a augmentar l'aportació després de la mort de l'artista el 2012.
La institució, que veu imprescindible l'elaboració d'un contracte programa però que admet que no és prioritari per a les administracions, estudia canviar el model de finançament en un horitzó al 2020, convençuda de la dificultat d'augmentar les subvencions públiques catalanes.
EXPOSICIONS DEL 2016
Després de culminar l'exposició 'Tàpies. Col·lecció d'artista', el 28 de gener obrirà temporada una exposició que, comissionada per Laurence Rassel i el mateix Guerra, reflecteix l'emergència de l''art informel' a final dels 40, així com el seu auge internacional de la mà de peces de la col·lecció Denney i Cordier.
En aquesta exposició, que té un paper cabdal el pensament del crític d'art francès Michel Tapié --clau en la vinculació de l'expressionisme abstracte dels EUA amb el Grup Gutai al Japó-- es proposa una relectura de peces de Fontana, Brown i Coetzee.
Coincidint amb l'esmentada exposició, paral·lelament, obrirà les portes una altra exposició de la col·lecció de l'artista d'entre el 1955 i 1965 per mostrar la repercussió internacional de Tàpies en l'esmentada dècada.
Dos anys després de la mort del cineasta, artista, crític i activista Harun Farocki, la fundació reprendrà els fils i les instal·lacions d'aquest "referent de la segona meitat del segle 20" en col·laboració de l'Institut Valencià d'Art Modern (Ivam), i també dedicarà una exposició a l'artista Oriol Vilanova, les pràctiques del qual estan molt vinculades als mercats de segona mà.
