BARCELONA, 11 Des. (EUROPA PRESS) -
El director de la Fundació Tàpies de Barcelona, Carles Guerra, ha expressat aquest divendres el desig del centre de teixir múltiples "aliances" amb la resta de museus del territori, en el marc de la commemoració dels 25 anys de la fundació.
En un acte per celebrar l'aniversari al qual han acudit l'alcaldessa, Ada Colau, els exdirectors de la fundació, la viuda de Tàpies, Teresa Barba, i diversos directors de museus, Guerra ha destacat que el lema escollit per a aquesta festa ha estat '3.000 anys d'amistat', una frase extreta d'un text de Tàpies de final del 1991.
"Aquesta promesa de 3.000 anys d'amistat vol expressar el desig de teixir totes les aliances que es puguin imaginar" amb la resta de museus, ha destacat Guerra en un discurs.
Ha parafrasejat l'artista matèric i informalista en assenyalar "els amics, els llibres, la música, els objectes d'art..., no són fructífers si no són bens nostres, si no els invoquem i fem un cos de comunió constant".
I ha continuat citant Tàpies: "El museu públic, clar, pot substituir la possessió real de les obres d'art, i és indubtable que també un museu imaginari, com deia Malraux, amb les facilitats que ofereix la impremta, la televisió o el disc, pot crear igualment aquelles complicitats".
En aquesta línia, ha reivindicat el paper de la cultura com transformació vital i de la societat, i ha subratllat la missió genuïna de la fundació com una "institució necessària en un moment d'emergència social que tot allò relacionat amb la cultura s'ha considerat menyspreable".
Construïda en la que va ser la seu de la impremta Montaner i Simón, fruit del disseny arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner, la fundació és un èxit de l'artista, de la seva família i de la societat, ha destacat l'exdirector de la Tàpies entre 1990 i 1998 i actual director del Museu Reina Sofia de Madrid, Manuel Borja-Vilell.
Al costat de l'exdirectora Nuria Enguita Mayo i Laurence Rassel, han destacat la "revisió crítica" constant que es fa al centre, i ha subratllat la vocació internacional de l'espai.
Borja-Vilell ha evocat el suposat fracàs de l'exposició 'La ciutat de la gent', el 1997, i ha indicat: "Les grans exposicions han de fracassar perquè això vol dir que la gent no està preparada".
Enguita --directora entre 1998 i 2008-- ha agraït la "llibertat absoluta i real", i --igual que la resta d'exdirectors-- ha recordat el paper que ha tingut el fill de l'artista, Miquel Tàpies, al començament i desenvolupament de la fundació.
Sobre el "programa arriscat" que ha ofert en ocasions la institució, ha destacat una frase de Miquel Tàpies que ressaltava que la fundació era precisament l'espai d'R+D de l'art contemporani a Barcelona.
"IDEES IMPOSSIBLES"
En una glossa emotiva, Rassel --directora del 2008 a 2015-- ha tirat del fil dels estatuts de la fundació, que va deixar escrits el mateix Tàpies el 1984, per abundar en els objectius fundacionals de "posar en pràctica idees impossibles".
Després d'agrair l'afecte i amor de Tàpies i la seva dona, ha recordat que quan va arribar a la direcció la fundació es trobava immersa en un procés de remodelació arquitectònica.
EMPODERAMENT CIUTADÀ
Aquest va culminar amb l'obertura de finestres i la caiguda de totes les parets internes en un missatge "físic" d'obrir les portes de l'espai a tots per donar poder a més persones.
L'alcaldessa, acompanyada de la comissionada Berta Sureda, ha donat suporta a la feina que es desenvolupa en la fundació, i ha reivindicat el "motor de transformació" de la cultura.
