Actualitzat 26/01/2016 14:54 CET

La Fundació Tàpies dóna fe de l'"emergència" de l'art informal als 50 en una exposició

Exposición 'Documents d'acció' en la Fundació Tàpies
FUNDACIÓ TÀPIES

L'estrip de la postguerra popularitza una pintura del gest que té els seus orígens a l''art brut'

   BARCELONA, 26 Gen. (EUROPA PRESS) -

   La Fundació Tàpies de Barcelona dóna testimoni de l'"emergència" de l'art informal a començament dels 50, així com de la seva ràpida comercialització i assimilació en la modernitat internacional en una exposició vinculada amb obres de Tàpies en col·laboració amb el museu d'art modern i contemporani Les Abattoirs Tolosa, ha explicat el director, Carles Guerra.

   L'exposició 'Documents d'acció. Obres dels col·leccions Denney i Cordier (1947-1965)' mostra com Michel Tapié va ser capaç de crear un fil conductor entre aquests artistes, i va encunyar el terme de 'art informel' no com una definició, sinó com la "ressonància d'un conjunt de persones", ha assenyalat la co-comissària Laurence Rassel, exdirectora de la fundació.

   L'estrip i el radicalisme d'un art fet per persones amb demència que té els seus orígens a l''art autre' --gènesi del popular 'art brut' de Jean Dubuffet-- després de la II Guerra Mundial marca la selecció de les obres que es podran veure en la fundació des d'aquest dijous i fins al 22 de maig.

   Les 60 obres exposades, procedents del museu francès, formen part de la col·lecció d'Anthony Denney i es complementen amb alguns dibuixos de Daniel Cordier, els dos col·leccionistes que es van deixar seduir per la teorització del crític d'art Tàpies, que va fer una "sistematització teòrica i mercantil", en paraules de Guerra, també comissari.

   Tàpies "va ser capaç de crear un fil conductor entre aquests artistes i va encunyar l''art informel' no com una definició sinó com la ressonància d'un conjunt de persones" en diferents del món, des d'Europa, els EUA fins al Japó, ha assenyalat Rassel, que ha circumscrit la mostra en les coordinades d'amistat entre els dos museus.

CONNEXIONS AMB DADÀ I JAPÓ

   La iniciativa, que s'ha convertit en una mostra de treball i d'estudi complementada amb una exposició sobre la internacionalització de Tàpies, "pot donar pistes sobre com es construeix la història de l'art entre crítics, artistes i amateurs", ha celebrat Rassel, que ha indicat que l'exposició vincula el dadaisme amb l'art Gutai japonès.

   Una gran obra de Georges Mathieu --que Guerra ha considerat el "Jeff Koons de l'època" per la seva vocació expansiva en mitjans i publicitat-- que recrea la Batalla de Lepant, contrasta amb un conjunt d'obres de "pintors greus i sòlids" com Jean Dubuffet, Alberto Burri i el mateix Tàpies.

   Lucio Fontana també espera un lloc privilegiat en l'exposició amb una peça que recrea una tela esquinçada per un ganivet, tot en la línia d'un art del gest que "evoca la destrucció per produir obres d'art i s'equipara al gran silenci que hi ha després de la Guerra Mundial".

   En aquell moment, la societat i els artistes no sabien parlar d'aquest silenci perquè no tenien fotos ni retrats d'un Holocaust que s'intuïa; no tenien relat, i van reaccionar amb aquest tipus d'art a un moment difícil, ha observat Guerra.

VOGUE I L'ART

   Algunes de les obres, com les d'Atsuko Tanaka, s'exposen de la mateixa forma que eren penjades a l'apartament de Denney --sòcol inclòs--, després immortalitzades per fotografies publicades en la revista Vogue.

   Abans que els museus prenguessin el protagonisme, els col·leccionistes es van convertir en nodes principals del món de l'art i crítics com Michel Tapié --que va organitzar la primera exposició de Jackson Pollock a París-- van articular un relat que va connectar diferents pràctiques en el món.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés