Publicat 01/06/2016 17:09CET

La Fundació Tàpies es converteix en cinema per acollir l'obra "més política" de Harun Farocki

Exposición 'Harun Farocki. Empatía' en la Fundació Tàpies
EUROPA PRESS

BARCELONA, 1 juny (EUROPA PRESS) -

La Fundació Antoni Tàpies s'ha transformat en una gran sala de cinema per acollir l'obra "més política" del cineasta alemany Harun Farocki en una exposició que dialoga amb una altra que recorre l'obra més compromesa de l'artista català entre el 1966 i el 1976, ha anunciat aquest dimecres el director de la fundació, Carles Guerra.

A la presentació de 'Harun Farocki. Empatia', ha destacat que, si bé normalment s'ha acusat Farocki de ser un cineasta difícil, distant i fred, en aquest recorregut es pot apreciar la cara més empàtica de l'artista, que al final de la seva vida lamentava que els artistes de la seva generació havien regalat aquest concepte només al consum i a la indústria de l'entreteniment.

Segons Guerra, Farocki (1944-2014) era la peça del puzle que faltava a la fundació pel seu "compromís amb el paradigma crític dels anys 60 i 70", de la qual el museu ha presentat diversos representants com Louise Bourgeois, entre d'altres.

L'exposició s'ha fet en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Art Modern (Ivam), que ha acollit una primera exposició de l'artista més centrada en la investigació de Farocki sobre la imatge de vigilància i operativa, que no està feta per humans.

DUES EXPOSICIONS, UN DISCURS

El president de la Fundació Tàpies, Xavier Antich, ha ressenyat que són dues exposicions diferents però amb un únic discurs, si bé la de Barcelona és la més àmplia dedicada a l'artista a tot l'Estat, i suposa una retrospectiva del treball del cineasta, ha dit la comissària i viuda de Farocki, Antje Ehmann.

L'exposició reuneix set instal·lacions i set pel·lícules visibles a 37 pantalles i projectors, així com també disposa d'un fons de 40 pel·lícules més consultables de la carrera de l'artista, considerat fonamental en la segona meitat del segle XX i les obres del qual van entrar al museu durant els anys 90.

FOC INEXTINGIBLE

Un dels projectes més singulars que es pot veure de l'artista és el de 'Foc inextingible' que, per contrarestar l'excés d'informació i falta d'empatia amb imatges de guerra, va agafar una cigarreta i la va apagar a l'avantbraç per horroritzar el públic sobre com podia cremar el napalm a 300-400 graus, i contraposar-lo com podia fer-ho a nens a 4.000 graus.

"Si us mostrem els efectes del napalm en les seves víctimes, tancareu els ulls. Primer tancareu els ulls davant de les imatges. Després tancareu els ulls davant del record de les imatges. Després tancareu els ulls davant dels propis fets", deia el cineasta activista en plena Guerra del Vietnam.

'LABOUR IN A SINGLE SHOT'

Del cineasta, també es pot contemplar el treball 'Labour in a single shot' que el va portar per les 15 millors escoles de cinema del món per gravar amb estudiants en una sola presa de dos minuts el seu treball.

La sala principal del museu ha reduït el nivell de la seva il·luminació per crear un ambient propici i fer pensar davant de projectes com el "diccionari cinematogràfic" que al centre de l'espai exhibeix la sortida de la fàbrica en diferents períodes entre el 1895 i l'any 2000.

REPRÈN LA NOUVELLE VAGUE

Seguint els rastres de Jean-Luc Godard i la nouvelle vague francesa a la pel·lícula-assaig 'Numero deux', també es pot veure un projecte en dues pantalles que reflexiona sobre com el treball i la mentalitat han influït en totes les activitats diàries d'una persona.

L'exposició dialoga amb una altra de Tàpies que comença l'any 1966, en què l'artista català va participar a l'acte reivindicatiu de La Caputxinada i culmina el 1976; es tracta d'un període que l'artista matèric i informal "es polititza i pensa obertament sobre com transformar la seva obra perquè tingui un valor polític", ha explicat Guerra.

"Coincideix que a final dels anys 60 és el moment en què Farocki també es fa la pregunta de com fer un cinema polític no sigui només d'entreteniment", i en aquesta línia ha criticat obertament artistes de la seva generació com Wim Wenders i Rainer Werner Fassbender per no implicar-se políticament.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés