"Avui dia tenim bruixes, però no pensem que realment viatgin en escombres", diu el director
SITGES (BARCELONA), 9(EUROPA PRESS)
L'opera prima 'La Bruja', del guionista i director Robert Eggers, ha obert aquest divendres el 48 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra a Sitges fins al 18 d'octubre, en què relata un "malson del passat" que el públic ha acollit amb un entusiasmat aplaudiment final.
"Volia fer una pel·lícula de terror de Nova Anglaterra, i per tant havia de ser sobre les bruixes i havia de ser un malson del passat", ha explicat el director en una entrevista a Europa Press, on ha afirmat que tenia la intenció de crear una història aterridora per als colons d'aquella terra i després introduir-la al cervell del públic.
Eggers confessa haver sentit sempre molt d'interès per la història de Nova Anglaterra --de la qual és fill-- i per la seva fe religiosa, cosa que ha donat lloc a l'escriptura d'alguns guions previs que no van culminar per ser massa foscos, i en aquesta ocasió el seu objectiu ha estat escriure una pel·lícula de gènere i impersonal.
Ambientada el 1630 a Nova Anglaterra --50 anys abans dels judicis de Salem-- i premi a la Millor Direcció al Festival de Sundance, la pel·lícula situa dos cristians devots que s'han instal·lat amb els seus cinc fills enmig de la naturalesa salvatge, i quan el seu fill nounat desapareix i la collita es fa malbé, els membres de la família comencen a desconfiar els uns dels altres.
Eggers ha rebutjat que la pel·lícula sigui una crítica a la religió --que recorre tot el film--, i ha assegurat que si ell fos un calvinista anglès --el tipus de famílies que van fundar Nova Anglaterra-- hauria actuat igual que aquesta família, habitant d'un sistema de creences que "acceptava l'existència de les bruixes en sentit metafísic".
"Avui dia tenim bruixes, però no pensem que realment viatgin en escombres", ha assegurat el director, per a qui representen la manifestació de la foscor dins de la Humanitat i podrien materialitzar-se actualment en aquelles persones riques que van amb Mercedes, ha dit.
"FEMENISME FOSC"
Ha apuntat que a la Nova Anglaterra del segle XVII les bruixes eren encarnades en "el feminisme fosc, que donava el poder a la dona enmig d'una societat dominada pels homes", les ombres dels quals també remeten al present, ha assegurat.
Sobre aquesta qüestió, l'actriu protagonista Anya Taylor-Joy ha defensat en declaracions a Europa Press, que aquesta pel·lícula no jutja la religió, sinó que simplement il·lustra un fet històric en què no hi ha cap tipus de valoració: "És com eren les coses".
Sobre la dificultat del seu paper --encarna l'ambigua filla gran de la família--, l'actriu assegura que va captar molt bé l'essència del personatge, de manera que per interpretar-la només havia d'evocar-ne els pensaments.
El rodatge s'ha desenvolupat a un bosc del Canadà, a quatre hores de Toronto i a una hora del poble més pròxim --de 60 habitants--: "Ha estat difícil filmar-la perquè els elements sempre anaven en contra nostre, i a més ho vam fer amb animals i nens, que mai no és necessari treballar amb ells", ha fet broma.
