BARCELONA, 9 Set. (EUROPA PRESS) -
Una exposició repassa a l'Arts Santa Mònica de Barcelona la vida i obra del poeta barceloní Jaime Gil de Biedma en una reivindicació de la seva poesia a través de la paraula a l'any que es compleix el 25è aniversari de la seva mort.
'En paraules de Gil de Biedma', que es podrà veure fins al 25 d'octubre, proposa un viatge sensorial per la poesia de Gil de Biedma en un format minimalista que atorga la intensitat màxima a la paraula.
La comissaria de l'exposició, Inés García-Albi, ha assegurat aquest dimecres que a l'exposició "no hi ha una sola paraula" que no fos escrita pel poeta i entre la qual s'entremescla la veu de Camilo García amb la del propi Gil de Biedma reivindicant l'essència de la seva poesia.
L'exposició té un espai central en el qual s'escolten les paraules del poeta en "una coreografia de poemes, paraules i pensaments", al qual se sumen tres en què es repassen els poetes que li van influenciar, un tipus de biografia musical del que escoltava i una narració de fets que situen el context històric del poeta.
A més, la mostra té el documental 'Apunts per a una autobiografia', amb guió i direcció de García-Albi, en què també a través de la paraula es repassa la vida i obra del poeta, que inclou imatges de l'arxiu familiar.
La mostra, després del seu pas per Barcelona, anirà a la Biblioteca Nacional a Madrid a mitjan gener, en què es mantindrà el format de l'Arts Santa Mònica i se sumarà una vitrina amb bibliografia del poeta.
EDICIÓ DELS DIARIS
A més de l'exposició, la directora de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, ha explicat que el novembre es farà al Santa Mònica un simposi sobre l'obra en el qual participaran destacats escriptors que van conèixer a Gil de Biedma.
També es preveu per a aquesta tardor l'edició dels diaris de Jaime Gil de Biedma, per part de Lumen (Penguin Random House), i l'editora Silvia Querini, ha explicat que l'encarregat de la cura, Andreu Jaume, acaba de lliurar el material.
Querini ha remarcat que és un volum que no és una "reguitzell d'anècdotes", sinó que és una reflexió sobre el fet d'escriure.
