BARCELONA 20 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i periodista Empar Moliner explora les pors quotidianes als 40 i 50 anys al llibre de narració breu 'Tot això ho faig perquè tinc molta por' (Proa), amb el qual ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda 2015, ha explicat l'autora en una entrevista d'Europa Press.
'Tot això ho faig perquè tinc molta por' presenta 12 relats que combinen els ingredients propis del gènere breu amb temes com les pors dels pares sobre els seus fills, el desgast d'un matrimoni i l'esnobisme gastronòmic, entre d'altres.
Moliner ha explicat la diferència entre el relat i el conte: "Un relat no té un final, són fragments de vida, que diuen els francesos, i que és el que feia Carver. En canvi, Txékhov feia més contes".
L'escriptora ha comparat la bona literatura amb fer un còctel, ja que es tracta de combinar ingredients: "Quan tot funciona, el lector tindrà una sensació sense saber quina és, perquè les comes estaran al seu lloc i li marcaran la seva respiració".
"L'últim conte, que és el més salvatge, tanca el llibre ja que també és una història sobre un fill", ha explicat l'autora sobre 'Sempre ho havien dit', que tracta de la pèrdua d'una filla als sis anys per part d'uns pares excocainòmans.
El relat que dóna títol al llibre és l'únic escrit en primera persona: "És el menys explosiu, i està basat en fets reals. Curiosament, molta gent diu que s'identifica amb el què hi passa".
L'ART DE LA CRÒNICA
Moliner ha explicat que l'interessa el detall, el minuciós i el subtil: "Em costa molt inventar, he de veure les coses. La idea de crònica em serveix molt", ha manifestat l'escriptora, que va assistir a una inseminació artificial per poder relatar-la.
"El món de la tele, del periodisme i dels pares i els fills són mons que inspiren", ha continuat Moliner, autora de 'T'estimo si he begut', 'No hi ha terceres persones' i 'Contes infantils contra tot pronòstic', entre d'altres.
"M'ENCANTA EL REALISME"
"A mi m'encanta el realisme. M'agrada buscar el detall d'una cara, i en aquest sentit el periodisme m'ha ajudat molt", ha anotat Moliner, admiradora de l'obra de Charles Bukowski.
"Quan escric penso especialment en Barcelona. Quan prenen una copa, m'imagino el carrer Aribau, o quan mengen en un restaurant amb estrelles, penso en el Celler de Can Roca", ha continuat.
Els personatges de 'Tot això ho faig perquè tinc molta por' són persones acomodades que viuen a la ciutat: "Hi ha una certa crítica a aquesta mena de persones", ha anotat l'escriptora.
"En el cas del relat sobre el bloc de gastronomia, hi ha un xoc de mons, on dos joves, que adoren menjar bé i no tenen diners per fer-ho, es troben amb gent més gran que sí però que no gaudeixen i a més van tots operats", ha continuat.
"També hi ha una crítica al columnisme, amb la història d'una dona que no té sobre què escriure i veu per la tele que ha mort un gastrònom famós. Llavors decideix anar al tanatori per donar una abraçada a la viuda i explicar-ho", ha explicat l'autora.
L'escriptora de Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona) també ha dedicat un relat a tractar la qüestió de l'independentisme, però "des de l'humor", ha concretat l'escriptora, coneguda per les seves col·laboracions en mitjans com TV3 i el diari Ara, entre d'altres.
