BARCELONA, 24 juny (EUROPA PRESS) -
L'escriptora finlandesa Emmi Itaränta ha concebut un món post-canvi climàtic en què l'aigua potable escasseja a la seva primera novel·la, 'La memòria de l'aigua'.
Li preocupen les decisions que les persones prenen en el present i que poden repercutir de manera negativa en el futur, ha explicat a Europa Press, per la qual cosa el tema del canvi climàtic i de la possibilitat que un bé pugui minvar, com l'aigua, va estar present des del principi.
La trama se situa en un moment futur, en què a causa del canvi climàtic i les guerres, el nivell del mar ha pujat i s'han esgotat moltes de les fonts naturals d'aigua dolça.
És en aquest entorn on la jove protagonista, Nòria, una noia que ha après les arts dels mestres del te, haurà de decidir si protegir la font secreta a prop de casa seva tal com resa la tradició, o ajudar les seves persones estimades, tot i que això suposi posar en perill la seva vida.
"El llibre no ha començat com una novel·la de ciència-ficció", ha comentat, però ha afegit que sí pot inscriure's en el gènere perquè un punt fort de l'estil és que es pot reflexionar sobre el present mentre es llegeix sobre un futur imaginari, dóna perspectiva.
"L'estil de vida d'avui dia es basa al consumisme a curt termini", ha explicat, i no es té en compte l'efecte que pot causar en uns anys, cosa que desaprova i que volia reflectir en la seva novel·la.
A part, Itäranta volia escriure una història en la qual la protagonista assolís la maduresa, creixés emocionalment, cosa que per a ella es resumeix en "ser capaç d'abraçar responsabilitats amb un mateix i amb les persones estimades, a més de amb la salut de la Terra".
CERIMÒNIA DEL TE
Itäranta ha comptat que en el moment d'escriure el llibre estava llegint sobre les tradicions japoneses i el seu ritual del te, i es va adonar que ja avui dia el te és un producte de luxe, per la qual cosa si ho unia amb l'aigua en la seva ficció, podria parlar d'un ritual reservat per a persones de l'èlit, una cosa molt ritual i molt limitada.
"Hi ha molt pocs llibres de ciència-ficció que parlin del problema de l'aigua", ha assenyalat, motiu pel qual va escollir aquest tema per lliurar com projecte del màster en creació literària que va estudiar a Anglaterra.
A causa que el seu projecte havia de lliurar-se en anglès, Itäranta ha acabat escrivint la novel·la en finès i en anglès al mateix temps, ja que tot i que el procés sigui més lent, va ajudar-la a veure el text "amb més claredat".
Alguns dels seus lectors s'han queixat que en el llibre l'autora no explica bé el context del qual sorgeix el seu món ficcional, i ha comentat que potser en un futur reprendrà l'escenari per explicar una nova història i donar respostes als seus seguidors, però que encara no ho ha decidit.
En la seva pròxima novel·la, que se situa en una realitat paral·lela en el qual el nivell del mar puja i que a les persones no se'ls permet somiar, també ha seguit aquest procés, i que té signats contractes tant amb editorials anglosaxones com fineses.
'La memòria de l'aigua' --traduïda a 14 llengües-- és la primera novel·la de Emmi Itaränta, que al seu país natal ha rebut els premis Teos i Kalevi Jäntin, i ha avançat que tot i que encara és massa aviat per treure alguna cosa en clar, algunes productores s'han interessat en la història per adaptar-la al cinema.
