BARCELONA, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
El quartet català Els Amics de les Arts furguen en el passat perdut, en un 'tempus fugit', al seu nou àlbum 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure' (Discmedi) que sortirà a la venda aquest dimarts i on miren cap enrere per veure "el que ha passat de la vida i el que queda per passar".
Segons han explicat en una entrevista d'Europa Press, tot i que no és un disc conceptual, el seu fil conductor és una mirada cap enrere: "No sabem fer un disc pensant en una idea global", han dit.
L'àlbum té 12 cançons, de les 15 que han gravat i de les 25 idees inicials que van tenir, un corpus que, reunit, dóna un sentit al disc sobre les coses que amb l'edat han perdut: "És el que ens ha deixat de passar, però també el que hem guanyat", diuen.
Amb traços de nostàlgia, el disc evoca tot el que als seus més de 30 anys, amb 10 de banda a les esquenes, ja no els succeeix, però també reivindica tot el que els ha reportat l'experiència i la vida, com els seus nous papers de pares de família, expliquen.
"T'adones que el que et venen les pel·lícules i les cançons no és veritat: un dia tens una dona i fills, i has de treballar, tot això s'ho salten les pel·lícules", comenten, segurs també que no només és el fet de formar una família el que els ha canviat, sinó que també la mateixa experiència va refredant l'ànima i la pell.
TRES TEMES GUARDATS
"Ha estat molt dolorós descartar aquestes tres cançons, són 'hits'", han explicat, tot i que estudien fer-les malgrat tot en algun directe sobtadament a manera de sorpresa --consideren que seria bonic--, conscients que no quedaran en l'oblit, i somriuen amb una mirada còmplice.
També especulen sobre regalar-les a través de la seva web, publicar-les només a iTunes, o potser reeditar més endavant el disc: "Bé, això és el menys probable perquè contradiria la nostra decisió d'haver-les descartat", diuen.
El títol, extret de la novel·la 'El vigilant en el camp de sègol', de J.D. Salinger, evoca l'escena en què el seu jove protagonista entra al Museu d'Història Natural de Nova York, han concretat, cosa que traça per ella mateixa un conte ple d'imatges.
"És la primera frase que se sent quan comença el disc", han explicat els músics, que consideren que es tracta d'una frase una mica enigmàtica i que respon per si mateixa a la vocació de microrelat que amara l'esperit del disc.
BANDA CONSOLIDADA
Musicalment, aquest àlbum significa la seva consolidació com a banda, ja que cadascun dels músics ha estat molt conscient del que calia fer i han arribat a l'estudi amb tot molt preparat per obtenir després un marge "trapella" amb el qual experimentar.
El resultat és un àlbum enregistrat mig directe, amb més guitarres i menys piano --però més complex--, més arriscat en les distorsions i molt més juganer: "Hem trobat l'essència perfecta", comenten sobre el seu treball amb l'equip de producció discogràfica.
Si 'Bed & Breakfast' va ser una "orgia de creació", i 'Espècies per catalogar' va tenir una feina molt planificada, aquest àlbum és un punt intermedi en què Els Amics s'han reunit a l'estudi a Cornellà de Terri per deixar fluir les seves sensacions i captar l'essència: "Era el disc que ens demanava el cos".
A més del seu 'single' d'avanç 'Ja no ens passa' --seleccionat per no ser massa llarg, tenir un in crescendo i mirar cap enrere--, el disc inclou temes com ara 'Preferiria no fer-ho' --una mica experimental "com una muntanya russa"--, 'L'Hivern (que la van abduir)' --amb les seves veus corals-- i 'M'he aficionat al ball' --un estàndard jazzístic--.
Altres temes són 'Museu d'Història Natural', 'Corredor de fons', 'El Mite de Prometeu', 'Els bons fotògrafs', 'Noble art', 'A mercè d'un so', 'Apunto Shakespeare' i 'La dóna vestigi', que es preestrenaran la tarda d'aquest dilluns a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
La banda estrenarà aquest àlbum a l'auditori Enric Granados de Lleida, ciutat que va acollir el seu primer concert el 2005 --"autèntic desastre"--, que té un públic molt fidel, i d'on no prové cap dels membres del grup, que sí que representen les altres províncies.
