L'autor recupera el personatge de Mila Vasquez amb 'La hipótesis del mal'
BARCELONA, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
El criminalista, escriptor i guionista italià Donato Carrisi radiografia la naturalesa de la maldat a la seva tercera novel·la de suspens, 'La hipótesis del mal' (Planeta), amb la qual defensa que els assassins són persones "més normals del que creiem", ha explicat a Europa Press en la seva visita a Barcelona amb motiu de BCNegra 2015.
La novel·la rescata Mila Vasquez, la protagonista de la seva obra magna 'Lobos' --que ha venut gairebé un milió d'exemplars i els seus drets han estat adquirits a una vintena de països--, amb una trama independent en què la investigadora haurà d'afrontar un cas policial en què un desaparegut ha tornat en forma d'assassí en sèrie.
"M'interessa l'aspecte normal dels criminals. Tendim a definir-los com a monstres per posar distància i sentir-nos diferents, però si els assassins en sèrie fossin monstruosos no serien 'en sèrie', perquè els haurien identificat al primer homicidi", ha observat.
L'autor, que ha conegut diversos assassins en sèrie, ha defensat que neixen com a homicides, i sovint "es converteixen en sèrie gairebé sense saber-ho": ha posat com a exemple el 'serial killer' italià Luigi Chiatti, sobre el qual va fer una tesi, i ha explicat que era un pedòfil, raptava un nen per raons sexuals però el fet de matar-lo no ho tenia previst.
Carrisi ha observat que passa el mateix amb les víctimes, doncs "hi ha persones que han passat tota la seva vida acostant-se a gent violenta i inconscientment adopten sempre el paper de víctima".
UN LABERINT SENSE SORTIDA
Igual que a 'Lobos', la novel·la s'ambienta en un lloc imprecís d'Amèrica, que "pot ser qualsevol, però és tòrrid i immobilitza els personatges i el lector com un laberint en què no hi ha sortida", ha postil·lat.
A la novel·la, Carrisi porta més enllà la idea dels desapareguts, un element potent que apareixia al seu primer llibre, amb uns personatges que tornen lleugerament canviats i que li permeten aprofundir en la part més paranormal de la vida comuna, "un poc màgica".
"Hi ha molts que no volen creure en aquests elements, però existeixen col·laboracions com la de la policia amb mèdiums, als quals acudeixen quan no es té cap pista sobre un crim, un fet sobre el qual no es parla" ha revelat.
"Vaig conèixer una mèdium a Itàlia i em va il·luminar: em va explicar que ella no veia ni sentia els morts, sinó l'energia; tots deixem una empremta energètica i, quan a un lloc s'ha produït un crim sagnant, l'energia s'allibera amb més violència i ella la pot sentir com si l'espai temps fos una pel·lícula on està impresa la presència dels qui han passat", ha relatat.
Carrisi, que ha publicat el seu quart llibre a Itàlia, se centra actualment en la seva faceta de guionista, i a més de treballar en dues sèries americanes que no ha volgut revelar, ha iniciat el projecte del seu primer llargmetratge.
