Publicat 02/03/2015 16:43

Director emèrit del MET: "La paradoxa dels museus és que hi ha massa visitants"

El director emérito del MET Philippe de Montebello
EUROPA PRESS

L'historiador ha opinat que els marbres del Partenó viuen el seu millor moment a Anglaterra

BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -

El director emèrit del Metropolitan Museum of Art de Nova York (MET) Philippe de Montebello ha explicat aquest dilluns en una visita al CaixaForum de Barcelona que "la paradoxa dels museus és que hi ha massa visitants per poder gaudir de l'art", en contrast amb la intenció general d'atreure el públic.

"Mai ens donem suficient temps per penetrar en una obra d'art, en el que diferencia, per exemple, un quadre d'una taula, i la conversa és encara més difícil amb 30 persones darrere esperant", ha descrit l'historiador de l'art.

Montebello ha estat el director del MET més longeu de la institució (entre 1977 i 2008), un període en el qual el museu ha duplicat el seu espai físic i ha augmentat la col·lecció en tots els àmbits --amb 84.000 noves peces--, un lideratge que ha anat acompanyat d'"una magnífica gestió", segons el president de la Fundació Art i Mecenatge, Leopoldo Rodés, impulsada per la Fundació Bancària La Caixa.

El professor ha avançat que en la conferència que farà aquest divendres per la tarda al Caixaforum de Barcelona --que repetirà a la seu de Madrid dimarts-- posarà èmfasi en "els dos motors que van fer del MET el que és ara: la col·lecció i el mecenatge".

El títol de la conferència, 'El naixement del Metropolitan: un cas de partenogènesi', parteix d'un nom científic per destacar "com el MET ha nascut 'ab ovo', des de zero, sense un rei ni un príncep que el creés" com ha passat amb els museus a Europa, ha descrit.

El MET (1870) va ser creat un segle després del Museu del Louvre de París (França), a causa de la carència que sentia un grup d'homes en acabar la guerra civil estatunidenca (1865), que es veien obligats a travessar l'oceà per veure un museu d'art, però també "per motius cívics, d'orgull i econòmics", ha relatat.

També ha explicat que les donacions privades que fan possibles els museus als EUA van lligades a una implicació personal, a més d'una competència, i no es donen a Europa de la mateixa forma perquè hi ha un govern que manté les institucions, i no existeix la necessitat del mecenatge.

EL MÓN SENCER EN UNA ULLADA

El model de museu del MET comprèn art de moltes etapes i orígens "i permet veure el món sencer d'una ullada", una característica molt lligada als motius del seu naixement i a la idea de la Il·lustració d'incloure totes les arts en un sol lloc que defensa l'historiador.

Montebello ha defensat aquest model respecte el d'alguns museus públics amb col·leccions nacionals --com els italians, grecs o el mateix Museu del Prado de Madrid--, dels quals ha opinat que "la seva força és també la seva debilitat", ja que les obres només es poden comparar amb peces semblants.

"L'ART VA ON HI HA DINERS"

Sobre el nou fenomen de les franquícies que han obert museus com el Louvre, l'historiador ha sostingut que es tracta de motius econòmics i de màrqueting: "L'art va on hi ha diners. Sense els diners d'Abu Dhabi no s'hauria fet, però no em preocupa: Per què no compartir l'art?".

El director emèrit ha explicat que la cosa més difícil de la seva etapa de director va ser respondre les demandes de nacionalitzar les obres d'alguns països, sobre el que s'ha preguntat: "Quin tipus de món seria si per veure un quadre holandès s'hagués d'anar a Holanda?".

"Els marbres del Partenó han viscut un dels seus moments més importants al Museu Britànic, on porten 200 anys i se'ls ha donat la importància que tenen ara. A Atenes mai s'havien fixat en ells", ha opinat.

Montebello ha descrit com "el triomf de la ignorància" la recent destrucció d'art per part de jihadistes de l'Estat Islàmic a Mossul (l'Iraq), una iconoclastia que no comprèn, però ha destacat que no és la primera vegada que ocorre en la història de l'art, com va passar després de la revolució francesa en la qual els protestants van destruir gairebé el 90% de l'art eclesiàstic.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés