BARCELONA 18 abr. (EUROPA PRESS) -
Els treballs arqueològics a la vila romana del Pont del Treball Digne de Barcelona han deixat al descobert un cap escultòric de marbre de l'època romana, datat entre els segles I i II d.C., que, segons les primeres hipòtesis, està vinculat a un programa decoratiu basat en la vinya en associar-se a l'anterior troballa d'un cap de marbre que representa Bacus, déu de l'agricultura, el teatre i el vi.
En roda de premsa, la catedràtica d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Isabel Rodà ha explicat que aquest cap correspon, segons la iconografia tradicional, al déu menor Silè, un sàtir que pertanyia a la comitiva del déu del vi i que era representat per un home ancià i calb, entre d'altres atributs.
Aquesta figura habitual a la comitiva de Bacus també resulta recurrent en la decoració de les viles romanes, i concretament a Barcino, on l'explotació vinícola era important per proveir de vi tot el Mediterrani, cosa que s'ha pogut demostrar per la troballa dels envasos en els quals s'exportava a punts molt allunyats de Barcino.
Es tracta d'un cap d'un marbre "molt fi, bo i segurament gruixut" --un material els orígens del qual la investigadora ha situat a les Illes Gregues-- i que podria datar-se concretament de la primera meitat del segle II sota l'Imperi d'Adrià, per una tècnica usada en els solcs de la seva barba.
El cap ha aparegut en una zona d'abocaments, aprofitada per generacions romanes del segle III, que formava part d'un mur, zona en la qual també s'han trobat restes ceràmiques, com és habitual, i també carreus.
La zona en la qual ha estat trobada se situa just al costat d'una zona amb fins a sis premses per a l'explotació de la vinya, una infraestructura que no era habitual en aquestes dimensions, i que situarien aquesta vila com un extens complex de producció agropecuària basada en la vinya i la producció de vi.
El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, ha explicat que aquesta troballa, sumada a les anteriors, com el mosaic, la pintura mural i l'escultura de Bacus, permeten fer un "dibuix molt clar" de la vila romana de la Sagrera, així com de la seva extensió i capacitat, malgrat trobar-se les restes en un estat de conservació bastant degradat.
Aquesta escultura de moment no té un lloc expositiu assignat, ja que prèviament ha de ser netejada i investigada en un centre que el consistori disposa a la Zona Franca de Barcelona, tot i que la seva troballa serà pròximament publicada en els quaderns d'arqueologia que edita la ciutat.
