Publicat 21/04/2016 14:41CET

Claudio Magris reflexiona sobre impunitat en la novel·la 'No hi ha lloc a procedir'

Claudio Magris
DANILO DE MARCO

"Sant Jordi és la festa més bella", diu l'autor, pregoner de la celebració

BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -

L'autor italià Claudio Magris reflexiona sobre la impunitat a totes les seves vessants, així com l'amor i l'horror en la seva nova novel·la 'No hi ha lloc a procedir' (Anagrama/1984), que transita per les tortures executades pels nazis a Trieste (Itàlia): la seva població natal i on es va ubicar l'únic camp de concentració en aquest país.

En la novel·la, Magris situa un professor que vol muntar un 'Museu total de la Guerra per a l'arribada de la Pau i la desactivació de la Història'; un personatge complementat amb el de Luisa, filla d'una jueva deportada i d'un sergent afroamericà, que serà l'encarregada de posar a punt aquest museu, les sales del qual acumularan objectes que expliquen històries.

Segons ha explicat l'autor en roda de premsa aquest dijous a Barcelona, la història parteix de l'anunci "Submarins usats. Compro i venc", aparegut al 'Piccolo Banditore', el 26 d'octubre del 1963, posat per un professor de Trieste, col·leccionista obsessiu d'armes i de tota mena de parafernàlia bèl·lica, qui tenia la intenció de crear un museu de la guerra, i que va morir a l'incendi de la seva pròpia col·lecció.

NOVEL·LA TOTAL

Amb aquest fil argumental, Magris ha tingut la intenció de crear una novel·la total, "explicar cent històries en una", perquè aquest museu és un embolic d'històries desordenades maques, lletges i de tota mena de la mà d'aquests objectes col·leccionats.

Com a rerefons, es troba impunitat a totes les seves formes: "No només la impunitat de la política, sinó també d'impunitat del que pensem, fem, les covardies i els gestos", tot i que ha admès que després d'escriure el llibre no té clar encara què significa.

Sobre el personatge real, Magris ha assenyalat que la vida té una originalitat superior a la literatura, i que aquesta a vegades apareix massa inversemblant, de manera que ha seleccionat per a la seva història els detalls més versemblants de la vida d'aquest personatge.

DE FETITXISME A RECERCA

"El que m'interessava era el salt que es produeix quan aquesta mania recol·lectora, en principi estèril i fetixista, es torna una altra cosa", ha explicat l'autor, que ha dit que després d'aquesta recol·lecció d'objectes, la mania passa a ser una recerca d'una cosa diferent.

Ha explicat que en les parets del camp de concentració de jueus que hi ha hagut a Itàlia eren escrits els noms de "persones que es relacionaven amb els botxins i que no tenien inconvenient a estrènyer les mans tacades de sang", uns murs ocultats després de la guerra; també van desaparèixer les llibretes on figuraven aquests noms.

"La recerca passa a ser una cosa que no és estèril ni inútil, sinó que intenta rendir té tot el conjunt d'amnèsia i pèrdua col·lectiva", ha expressat, en un pas de puntetes sobre la història.

Respecte a Luisa, és una clau de la novel·la, mentre que és l'encarregada de vestir el museu, fent que cada objecte sigui "com una llum d'Aladí" que, en fregar-la, expliqui històries particulars.

A més, el pes de l'amor és important: "La novel·la és una història de l'amor que queda quan aquest ha acabat, de l'amor després de l'amor", ha dit.

Preguntat per la ubicació a Trieste, ha afegit que és terra de contrastos, frontera i barreja de cultures, a més d'"un laboratori del bé i el mal", amb capítols que posen en relleu que la història pot ser també un gran carnaval.

LITERATURA

"La literatura et permet entrar a la pell d'altres, i pensar que són tan reals com les persones que t'envolten", ha dit l'autor, que ha celebrat que aquesta permet transcendir les limitacions i té un sentit educador, ja que ell mateix no hauria estat qui és avui si no hagués llegit les aventures escrites per l'italià Emilio Salgari.

Sobre el seu paper en la inauguració de Sant Jordi, ha dit que és la festa més bella, i ha considerat que el llibre crea tot un llenguatge i que un llibre estimat entra a formar part de la vida i es converteix en un diàleg que fa descobrir noves dimensions en la comunicació amb els altres: "És bonic que la festa de Sant Jordi porti el nom d'un sant que mai ha existit", ha fet broma l'autor.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés