"Es posen en joc les tensions que sempre succeeixen entre els éssers humans", defensen
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
El dramaturg i director argentí Ciro Zorzoli i la companyia T de Teatre porten al Teatre Lliure de Barcelona els secrets del treball actoral i la dificultat de "posar-se al lloc de l'altre i parlar d'un conflicte" en la proposta estrenada a l'estiu al Festival Grec 'Premis i càstigs', que podrà veure's des d'aquest dimecres fins al 25 d'octubre.
Aquesta coproducció del Lliure, T de Teatre i el Festival Grec té com a pretext parlar dels actors, però Zorzoli ha defensat en roda de premsa aquest dimarts que "el que es posa en joc són les tensions que sempre succeeixen entre els éssers humans", per exemple, perquè en pensar com representar el dolor indirectament es parla de la dificultat que implica posar-se al lloc de l'altre.
Ha explicat que l'espectacle treballa a través de "diferents estampes", ja que tot gira al voltant d'un grup d'actors que estan assajant, on posen sobre la taula els reptes i dificultats de la seva feina, cosa que genera tensions entre els actors en plantejar-se sobre si és possible o no la representació.
L'obra planteja qüestions del tipus "com pot ser representat un determinat fet?", per exemple, davant de l'existència de la televisió, que al seu torn interroga l'espectador sobre el lloc que queda al teatre per a la representació literal.
UNA METÀFORA HUMANA
Zorzoli ha descrit l'obra com una metàfora que exposa conflictes sobre la veritat en escena, el joc entre espectador i actor i el sentit de l'espectacle, i posa davant dels ulls del públic el 'backstage' del muntatge: "És una zona interessant" que s'aborda des del joc i l'humor, ja que aquest llenguatge permet tenir uns ulls nous i deixar de banda la gravetat de certs assumptes.
"La peça està basada en l'actuació: és una trobada entre els actors, i tots són universos i procedeixen de realitats diferents", ha comentat Zorzoli, que ha abonat el terreny d'un entramat de permisos i concessions entre persones humanes.
L'espectacle està ambientat a principi del segle XX, quan la interpretació teatral era diferent, per permetre veure amb distància "certes qüestions" i comprovar que hi ha altres assumptes que transcendeixen les èpoques, com les diferències entre homes i dones.
ZONA FOSCA
L'actriu Marta Pérez ha remarcat la dificultat que ha suposat aconseguir aquest "punt de vista diferent" que parteix d'una zona fosca del treball d'actor, a la qual cosa l'actriu Carme Pla ha afegit que aquesta zona fosca és la més vulnerable de la seva feina.
"És el que queda quan no sabem què fer i que parla sobre la feina de l'actor en la seva misèria i la seva grandesa sense ser elitista", ha assenyalat, convençuda que és una visió, en el fons, sobre l'ésser humà.
