Un centenar d'obres componen la macroexposició, amb la meitat de quadres inèdits
BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -
Cinc museus catalans s'han unit per ressuscitar en una gran retrospectiva, d'un centenar d'obres --la meitat d'elles inèdites--, el llegat artístic d'Antoni Viladomat, considerat el pintor "més important" del barroc català, han anunciat aquest dimarts el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, i el de la mostra, Francesc Miralpeix.
L'exposició, que funciona com una mostra conjunta en el marc del Tricentenari, obrirà al públic aquest dissabte al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art de Girona, el Museu de Lleida: diocesà i comarcal, el Museu de Mataró i el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró.
"Tots els museus han col·laborat d'una forma prismàtica per mostrar aquest artista tan heterogeni" i hereu de pintors d'èxit a la Barcelona de primers del segle XVIII, com Joan Gallart, que van caure a l'assetjament de la ciutat comtal el 1714, ha remarcat Miralpeix.
Es tracta d'una macroexposició que configura la "retrospectiva més completa" dedicada a aquest artista, molt conegut en la seva època i reivindicat en els segles XIX i principis del XX, i gairebé oblidat actualment, segons han ressaltat els dos comissaris.
El tema principal de l'obra de Viladomat (1678-1755) era religiós, a causa de la societat i encàrrecs de l'època, tot i que també tenia registres relacionats amb la naturalesa i la pintura de flors, naturaleses mortes i al·legories de les estacions, com ha indicat Miralpeix, que ha exalçat els seus dots narratives i la gran quantitat d'obra conservada de l'artista, pesi a la gran quantitat d'obra perduda en saquejos, espoliacions amb la invasió napoleònica i crema de convents.
MEMÒRIA I FAMA PÒSTUMA
El Museu d'Art de Girona proposa un recorregut pels objectes que recullen la memòria i la fama pòstuma del pintor a través de diverses generacions, així com una cuidada selecció de dibuixos i quadres, entre els quals destaca l'exposició per primera vegada del seu 'Autoretrat', fa poc localitzat en el fons del MNAC.
El de Lleida posarà l'accent en la vessant més pedagògica del pintor amb una selecció d'obres de gran format, que van consolidar el prestigi de Viladomat, vist com un 'outsider' de l'època respecte a la relació amb la resta d'artistes que es reivindicaven en gremis.
OBRES DE GRAN FORMAT
A la capital del Segrià es podrà admirar el cicle de la 'Vida de Sant Francesc' de l'antic claustre franciscà de Barcelona, un quadre de Jesucrist entre els doctors del Temple del Monestir de Montserrat i les pintures restaurades de les carmelites descalces de Lleida.
El 'Sant Sopar' és una de les teles més grans del catàleg, que també estarà a Lleida, i el de 'Santa Quitèria' és un dels més emblemàtic de la ciutat, perquè es representa la santa amb una vista inèdita de la Lleida del segle XVIII, ha celebrat la directora del museu diocesà, Montserrat Macià.
Als museus de Mataró es mostrarà el vincle de l'artista amb aquest territori, al qual pertanyia la seva dona, i suposarà una continuació de la mostra que el Museu de Mataró ja va dedicar a Viladomat el 1990.
Al Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró es veurà 'El conjunt dels Dolors' de l'Església de Santa Maria, un espai començat per Joan Gallart abans de la Guerra de Successió i finalitzat dues dècades més tard per Viladomat.
FACETA GRÀFICA
El MNAC traurà a la llum una exquisida selecció de dibuixos --una faceta molt destacada de l'artista, que impartia classes-- del pintor i d'alguns dels seus deixebles --Manel i Francesc Tramulles--, la majoria dels quals procedents de l'antiga col·lecció del crític i escriptor modernista Raimon Casellas.
El comissari Calçada ha situat Viladomat com "un dels grans cronistes de les "Noves plantes", després del Decret de Nova Planta del 1716 de Felip V, i ha destacat l'elaboració d'una monografia completa de l'artista, a càrrec de l'expert Miralpeix, que s'ha convertit en autor del primer catàleg dedicat a Viladomat.
