BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
El poeta serbi establert als Estats Units Charles Simic ha defensat aquest dilluns: "La història és un monstre que s'interessa pels individus i éssers humans, però al centre de l'experiència sempre hi ha l'individu i l'ésser humà".
En una trobada amb la premsa aquest dilluns amb motiu de la seva participació al XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona aquest dilluns a la tarda al Palau de la Música, Simic ha comentat que per participar en l'esdeveniment ha seleccionat alguns poemes seus que li agraden i el representen com a poeta, malgrat que han passat molts anys.
Per exemple, destaca el poema '1938', que va escriure fa cinc anys en sentir curiositat per tot el que havia ocorregut uns mesos abans del seu naixement aquell any, sobretot als Estats Units: "Vaig imprimir des del Google 90 pàgines sobre aquella època en les quals s'enumerava tot: combats de boxa, pel·lícules, esports, matances, política americana".
Va tardar dos anys a seleccionar el que inclouria en el seu poema amb elements meravellosos i interessants: "Tinc molts poemes que tracten de la història directament. Sóc un orfe de la història perquè els meus pares mai havien volgut abandonar la seva ciutat".
Ha definit Adolf Hitler i Iosif Stalin com "agents de viatges" perquè van obligar les famílies a moure's pel món, unes històries que sempre tenen darrere éssers individuals.
VOLIA SER PINTOR
Abans que la història l'empenyés fins als Estats Units passant per París, un jove Simic de deu anys resident als carrers de Belgrad volia ser pintor: "Vaig pintar fins als 30, després em vaig adonar que no tenia talent ni l'habilitat per fer el que volia fer".
En el seu lloc, l'expressió artística de Simic va prendre forma de poesia en anglès un cop establert als Estats Units malgrat haver après aquest idioma als 15 anys, el que explica pel fet d'haver vist molts 'westerns' americans al cinema: "Quan em vaig acostar a l'anglès amb la poesia, no em va semblar llunyà".
La seva matèria poètica sempre ha estat el carrer: un lloc on va créixer mentre es desenvolupava la Segona Guerra Mundial a Belgrad perquè ser al carrer era "l'únic que es podia fer", i els adults sempre eren lluny en algun exèrcit o presó.
Després, relata, quan va arribar a París amb la família arruïnada i vivint tots a l'habitació d'un hotel, van dedicar un any sencer a passejar per la ciutat, un costum que van mantenir també a Nova York: "Ara pas la majoria del temps caminant i observant. M'agrada més fer això, fins i tot, que quedar amb els meus amics".
UN ENFOCAMENT REALISTA
Simic assegura que la seva mirada sobre el món és realista, una herència també de la guerra perquè quan un "és un nen en la segona guerra mundial és impossible girar l'esquena a la realitat", i que avui dia li succeeix, per exemple, en veure els nombrosos indigents dels carrers de Nova York.
Tot això està amanit d'humor, un element transversal en la vida, també en la guerra, quan amb la família esperava diàriament el pas dels bombardejos al subterrani i "la gent el que més explicava eren acudits, tenien sentit de l'humor".
