Publicat 04/04/2014 13:47

Un centenar d'investigadors debatrà al MNAC sobre els patrons de l'art romànic

Cabezas del Maestro Cabestany
EUROPA PRESS

El museu reuneix per primera vegada quatre caps del mestre de Cabestany

BARCELONA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

Un centenar d'investigadors debatrà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el paper dels patrons i els intermediaris de les obres d'art romàniques, com a gran tema del congrés internacional que organitzarà del 7 al 9 d'abril el museu en aliança amb The Bristish Archaeological Association, en la tercera edició que se celebra després de Londres i Palerm.

Segons ha explicat en roda de premsa el coordinador del congrés i excap del Romànic del museu, Manuel Castiñeiras, el tema central serà la sociologia que va embolicar la gestació d'aquestes obres artístiques, que han estat esdeveniments "col·lectius" amb la creació de grans tallers artístics entorn de l'obra, i es farà amb el títol 'Romanesque art, patrons, and process'.

Participaran ponències d'entre 70 propostes rebudes per part de la comunitat internacional, de les quals se n'han seleccionat 22 "que poden donar una idea general de la problemàtica", deixant fora altres propostes molt bones, ha remarcat.

El congrés, amb un cost d'inscripció de 300 euros, ha trigat dos anys a organitzar-se, i a més d'aportar llum al període romànic, intenta promoure aquesta temàtica entre les noves generacions, així com projectar el MNAC com a gran seu del romànic, ha explicat el director del museu, Pepe Serra: "Per al museu ha estat un esforç majúscul", ha dit.

Els participants, en la seva majoria estrangers --procedents d'Amèrica, Europa i Rússia--, passaran tres dies a Catalunya, amb dos dies de visita a la Catalunya medieval més del nord, i després a la Catalunya La Nova de Tarragona i Santes Creus, aprofundint de la mà dels investigadors en tot aquest període.

Com a emblema d'aquest congrés, el MNAC ha presentat aquest divendres la reunió, per primera vegada, de quatre caps esculpits en marbre del Mestre de Cabestany, procedents de la desapareguda porta de Sant Pere de Rodes, i gràcies als préstecs del Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge, el Museu d'Art de Girona i col·leccionistes privats.

Aquestes quatre caps van ser probablement realitzats per Cabestany en el segon terç del segle XII, i es caracteritzen per una forta geometrització, a manera de cubs, i una gran força expressiva de pòmuls angulosos i ulls oblics molt característics de Cabestany, "una de les figures més controvertides i que més passió han despertat".

DE PROCEDÈNCIA DESCONEGUDA

Aquest escultor, anònim però batejat pels estudiosos a mitjans del segle XX com a Mestre Cabestany, és de procedència desconeguda amb obra present a Navarra, Catalunya, Rosselló i la Toscana, tot i que els investigadors estudien la seva procedència de Tolosa, ha explicat el responsable de l'àrea del Medieval, Jordi Camps.

"Aquestes caps són joies o gotes de marbre", ha celebrat Camps, i ha subratllat el que té d'excepcional poder-les reunir, ja que els fragments del portal de Sant Pere de Rodes estan dispersos per Barcelona, Peralada, Port de la Selva i també a mans de diversos col·leccionistes particulars.

Tot i això, no és la primera vegada que el MNAC acull obres de Cabestany, ja que ha tingut ocasió de mostrar-les a les exposicions monogràfiques del romànic del 1961 i 2008, i ara podran veure's a Barcelona fins al 28 de setembre.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés