Actualitzat 04/04/2016 18:15 CET

Caballero Bonald: "Ningú que no sigui un poeta pot escriure 'El Quixot'"

José Manuel Caballero Bonald presenta la reedición de 'La Sevilla de Cervantes'
EUROPA PRESS

Presenta la reedició del llibre 'La Sevilla de Cervantes', amb el qual la Fundació Cajasol commemora el IV Centenari de la mort de l'autor

   SEVILLA, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

   "Ningú que no sigui un poeta pot escriure 'El Quixot'" ha assegurat l'escriptor de Jerez José Manuel Caballero Bonald durant la presentació aquest dilluns 5 d'abril a Sevilla de la reedició del seu llibre 'La Sevilla de Cervantes', primer volum de la col·lecció 'Ciudades andaluzas en la historia' editada per la Fundació José Manuel Lara. Aquest acte suposa el punt de partida d'una sèrie de trobades i actes emmarcats en un cicle commemoratiu pel IV Centenari de la mort de Cervantes organitzat per la Fundació Cajasol.

   Durant la seva intervenció en un acte en el qual han participat també la consellera de Cultura de la Junta d'Andalusia, Rosa Aguilar, el president de la Fundació Cajasol, Antonio Pulido, i la directora de la Fundació José Manuel Lara, Ana Gavín, l'escriptor de Jerez ha mostrat la seva alegria per la reedició d'aquesta obra --que va aparèixer el 1991 i es va reeditar també el 2003-- perquè és un llibre "molt representatiu" de tota la seva trajectòria, que assegura "li va costar molta feina" escriure perquè "jo no sóc un investigador", precisa.

   En aquest sentit, i a causa de la dificultat que comportava escriure aquest llibre, Cavallero Bonald va confessar en una ocasió que va sentir ganes d'escriure una novel·la. "Aquestes hores de penombra que hi ha en la seva vida quotidiana de Sevilla literàriament parlant és molt atractiu i un incentiu per inventar-te una figura més de Cervantes caminant per aquesta Sevilla esplèndida que era en aquell temps la ciutat sevillana", tot i que finalment "va abandonar la idea" perquè assegura que la novel·la històrica "no és un gènere que l'atregui".

   Qüestionat sobre si creu que se li ha fet justícia a Cervantes, explica que ell va fer una recopilació de la poesia de l'escriptor madrileny "en què poden trobar-se algunes sorpreses", perquè "malgrat ser considerat un poeta mediocre", afirma que "ningú que no sigui un poeta pot escriure 'El Quixot'" i que en l'obra "hi ha molts fragments que es poden aïllar del context general que són verdaders poemes".

   "És un híbrid de la prosa perquè el que flota per sobre és el concepte de la poesia en el seu sentit més net", subratlla Cavallero Bonald, que incideix molt en aquest llibre en el concepte dels contraris. "Els clarobscurs són l'antítesi tan pròpies del Barroc, on les contradiccions eren molt evidents tant en la vida política, com social i cultural", manifesta. En aquest sentit, i preguntat sobre què sortirà d'aquesta decadència política actual i de la crisi, Cavallero Bonald ha respost que "sortiran un parell d'escriptors de relleu i això cobreix tot un segle".

   Alhora, l'autor de Jerez diu "no creure" que Cervantes comencés a escriure 'El Quixot' a la Presó Reial de Sevilla, perquè "en aquest antre horrible l'únic que calia fer era treballar per a la supervivència", i qüestionat sobre el sonet 'Al Túmulo del Rey Felipe II' que es va fer a Sevilla, Cavallero Bonald ha dit que "no li agrada" i que Cervantes "va fer molts bons sonets" en 'La Galatea', primera novel·la cervantina.

   A més, l'escriptor veu "curiós" que Cervantes "en tot el temps que va ser a Sevilla no escrivís res" i destaca que les seves obres importants "les escriu quan té 60 anys, instal·lat a Madrid o Valladolid".

"JO SÓC EL QUE EM QUEDA PER VIURE"

   Finalment, i preguntat sobre si el temps és breu, l'autor respon que "preguntar-li sobre si el temps és breu és com esmentar la soga a la casa del penjat", i manifesta: "Jo sóc el que em queda per viure".

   Per la seva banda, el president de la Fundació Cajasol ha ressaltat l'"extensa i completa" programació amb la qual es commemoraran els 400 anys de la mort de Cervantes, i amb la qual l'entitat vol que, sobretot, els més joves llegeixin o rellegeixin 'El Quixot' i "aprenguin de la saviesa dels diàleg del Quixot i Sancho", i ha recordat que la Sevilla del segle XVII "triplicava la població de Madrid". En aquest sentit, assegura que Andalusia "serà en aquest gran eix per on anirà el futur del món".

   A més, considera important que la Fundació Cajasol organitzi aquest tipus d'actes "per despertar la consciència crítica que ve del coneixement i la saviesa" i assegura que "tenen una responsabilitat especial per portar la lectura als més joves", sobretot "una lectura més pausada i més crítica" davant de la rapidesa de les noves tecnologies.

   Rosa Aguilar, per la seva part, ha assenyalat que "aquest és un bon moment per parlar del suport al feble" i que "l'avergonyeix la situació del món avui on es veu a nens que pateixen perquè Europa no té la solidaritat necessària per obrir portes als qui tenen necessitat". A més, afirma que Andalusia "ha de donar resposta i alçar la veu contra les injustícies" i que en aquest context destaca "el paper important de la cultura", per tal de "fer créixer la consciència crítica".

   Finalment, Ana Gavín ha donat les gràcies a la Fundació Cajasol per la seva col·laboració i ha assenyalat que la Fundació José Manuel Lara "seguirà amb tota la seva activitat com fins ara", perquè "donar una visió nacional des d'Andalusia és un dels objectius més importants de la família Lara", i el llibre 'La Sevilla de Cervantes' és un exemple d'això. Sobre això mateix, ha explicat que es va editar el 1991 dins d'una col·lecció anomenada 'Ciudades en la historia' i un dels primers llibres que va editar la Fundació Lara, que "buscava els millors autors per a les millors ciutats andaluses dins d'aquesta col·lecció emblemàtica".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés