MADRID, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
El cineasta Pierre Salvadori dirigeix a Catherine Deneuve al film 'En un pati de París' ('Dans la cour', el seu títol en francès), una comèdia amb tints dramàtics en què l'actriu comparteix situacions valentes amb l'intèrpret Gustave Kervern, i que arriba a les pantalles espanyoles el pròxim 22 d'agost.
Segons ha explicat Salvadori en una entrevista concedida a Europa Press, "els dos personatges convivien en el seu cap des de fa temps" i va decidir unir-los en aquesta història, en què el director aborda un binomi gairebé impossible: la necessitat de soledat i la desgràcia de sentir-se sol.
En aquest film tots dos sentiments s'encarnen en dos personatges. D'una banda, Antoine, un músic que supera els 40 anys que, aviat, decideix deixar de banda la seva carrera i buscar un altre feina. Un dia troba un lloc com a porter en una comunitat on viu Mathilde, una dona que acaba de jubilar-se i que intenta omplir el seu temps lliure amb els serveis socials i el veïnat en el qual viu.
Després de descobrir una esquerda en el seu saló i entrar en pànic, Antoine tracta d'ajudar-la per evitar que un problema en aparença sense importància es converteixi en una obsessió. La seva preocupació es convertirà en un sentiment protector que unirà aquest duo.
Per al director, Deneuve és l'actriu idònia per a aquest paper, ja que a França es té una imatge "forta i indestructible" de l'actriu i fa la sensació que a aquest personatge no pot passar-li res.
A més de la imatge icònica de Deneuve, el director d'aquest film destaca una "qualitat important": "Sempre ha estat a la banda del cinema d'autor, a la de les pel·lícules independents". Segons destaca, l'actriu francesa és una gran cinèfila, "molt interessant" i "molt curiosa". "Tothom té una idea d'ella glamurosa, però és un gran suport del cinema independent", ha dit.
FRANÇA: "ANSIOSA I PREOCUPADA"
El film de Pierre Salvadori té com a escenari principal un lloc molt transitat pels veïns d'una comunitat de París: un pati que, tot i que no és comú en totes les zones de la gran ciutat (només al nord i a l'est, segons precisa el cineasta) es converteix en una "petita societat", on tothom es coneix.
Més enllà, segons assenyala el director, la seva idea sempre ha estat que aquest pati, on "tothom pot trobar-se", adquirís un caràcter "més orgànic" i es convertís en un personatge més. De la mateixa manera, aquest lloc funciona a vegades com una "metàfora" de la societat francesa actual: "ansiosa i preocupada".
Amb aquest teixit, Salvadori crea el marc perfecte per parlar d'un sentiment que el preocupa especialment: "la soledat". Segons indica, pots sentir-la "fins i tot encara que et trobis amb gent al pati de casa teva". "A París hi ha moltes persones soles, és una cosa molt habitual i terrible. Algunes persones estan soles i estaran soles sempre", conclou.
