"Tinc un sentiment d'intimitat i proximitat amb el Cristianisme, que no és incompatible amb el fet de ser agnòstic", ha dit
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)
L'escriptor parisenc Emmanuel Carrère escruta el "missatge tan subversiu i revolucionari" del Cristianisme en la seva novel·la 'El Reino' (Anagrama), una història en la qual barreja una crisi personal amb el descobriment de la fe religiosa, i que li serveix per teixir grans reflexions sobre aquest dogma, del qual es confessa agnòstic.
"Parlo més de l'apologia de la debilitat del Cristianisme que no de la resurrecció i la verge", ha aclarit Carrère aquest dimecres en roda de premsa, on ha afegit que la seva novel·la se centra en el missatge de la condició humana aportat pel Cristianisme que ha donat lloc a una institució tan perdurable com l'Església.
En la novel·la, l'autor desgrana la seva vivència de crisi personal --amb abús de l'alcohol i desamor com a ingredients-- i l'entremescla amb la història de Pau El Convers i Lluc l'Evangelista, en una successió de personatges, episodis i reflexions sobre el missatge transgressor del Cristianisme.
L'autor, que ha trigat set anys a escriure aquesta història, després que li rondés fa 20 anys pel cap, ha explicat que la novel·la va sorgir arran d'una vivència personal "una mica rara" relacionada amb el Cristianisme.
Inicialment, el projecte havia de convertir-se en sèrie televisiva, però el gran interès de Carrère per l'assumpte el va fer optar per una novel·la de la qual ell fos el "capità de bord" sense dependre de la intervenció de diversos guionistes.
El narrador de la història és el mateix Carrère, però el fil conductor són les Cartes de Sant Pau, on ha trobat una "barreja de teologia, conflictes humans i vehemència"; i la seva tasca ha consistit a fer una selecció entre el més mitològic i el que realment va passar i té accent de veritat, ha dit.
Personalment, s'ha manifestat més proper a l'escepticisme i agnosticisme que a l'ateisme, però ha afegit: "Tinc un sentiment d'intimitat i proximitat amb el Cristianisme, no és incompatible amb el fet de ser agnòstic".
La redacció d'aquest llibre ha estat per a Carrère una "experiència llarga, apassionant i feliç", que ha lamentat gairebé haver conclòs i no descarta, si en els pròxims 20 anys segueix viu reprendre-la d'alguna manera, ha fet broma.
LA PUIXANÇA DEL BUDISME I LA MEDITACIÓ
Sobre la pervivència del Cristianisme, ha pronosticat que tot i que aquesta té la saviesa d'una religió antiga, n'hi ha d'altres molt puixants a Occident --"terreny del racionalisme i passió per la filosofia de les llums"-- que no són tan dogmàtiques.
Ha posat com a exemple el Budisme, del qual la meditació ha penetrat molt en la societat occidental i, de fet, ha subratllat que la meditació ha ocupat en gran part el paper que tenia l'oració cristiana quan aquesta religió era més puixant.
Una altra de les religions en auge a Occident enumerades per Carrère és l'islam, de la qual ha recordat que es porta cinc segles de diferència amb el Cristianisme; i ha desitjat que en cinc segles aquesta religió "visqui la situació de tolerància i pacifisme" del Cristianisme.
