Publicat 08/03/2014 18:03

Care Santos reivindica la "capitalitat xocolatera" de Barcelona al seu 'Desig de xocolata'

S'estrenarà a la literatura contemporània a la seva pròxima novel·la

BARCELONA, 8 març (EUROPA PRESS) -

Care Santos reivindica la "capitalitat xocolatera de Barcelona" a la seva última novel·la 'Desig de xocolata' (Columna), Premi Ramon Llull 2014, en què desfilen tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata, des del segle XVIII fins al segle XXI.

En una entrevista d'Europa Press, l'autora ha explicat que Barcelona va ser en realitat una pionera en la producció xocolatera, sobre la qual ella ha volgut teixir una història "molt fidel" a la realitat.

Com als seus anteriors llibres, la idea d'aquesta novel·la va néixer durant la documentació de l'anterior 'L'aire que respires', quan va topar amb un mestre xocolater avançat al seu temps de cognom Fernández, que havia inventat una màquina per produir xocolata.

"Es va avançar a tot el món, tot i que és una cosa molt difícil de documentar", ha explicat Santos, que parteix de la història d'aquest personatge per reproduir des dels primers passos fins a la consolidació del consum d'aquest aliment, entre Barcelona, París i Ginebra.

Segons relata, el cacau va arribar d'Amèrica a la Península Ibèrica i "molts no sabien què fer amb allò", fins que temps després l'invent de Fernández va revolucionar el sector i va arribar fins a les Corts europees, amb Versalles com a centre difusor.

De fet, ha assegurat que el primer lloc on es va fabricar xocolata va ser a l'aragonès Monestir de Pedra --de la Corona d'Aragó--, un esdeveniment que a la "sofisticada" Barcelona es va acollir amb els braços oberts, i des d'on es va expandir tant a la Corona castellana com a Europa.

Tot i això, la novel·la arrenca al segle XXI de la mà de Sara, hereva d'una pastisseria i protagonista d'una vida moderna fent en cada moment el que li ve de gust, que es contraposa a la de la segona dona, Aurora, la criada d'una senyora burgesa del segle XIX i inspirada en la història de la família Ametller.

L'última d'aquestes tres dones, ambientada al XVIII, és la dona de Fernández i està basada en una xocolatera real: ella va haver d'enfrontar-se a tot el gremi representat només per homes.

Com a fil conductor, assenyala Santos, es troba la història de la dona i les modificacions que ha experimentat el seu rol al llarg dels anys: "Tracte de com les dones han anat guanyant terreny a una societat masclista".

"ARQUEÒLOGA DE LES EMOCIONS"

Més enllà de l'aproximació historicista, l'escriptora ha tingut en cada moment l'objectiu de submergir-se en les sensacions atemporals, considerant-se una "arqueòloga de les emocions".

Tot i això, Care Santos assegura que el moment que més gaudeix de la creació de les seves novel·les és durant la documentació, quan s'aïlla a la biblioteca i es troba amb coses que no buscava.

"A la meva pròxima novel·la em ve de gust insistir en el to més contemporani de la primera part, no vull abandonar-lo", ha avançat l'escriptora --que tradicionalment treballa en temes de tall històric.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés