L'exposició inclou 14 mòmies animals i taüts i sarcòfags
BARCELONA, 21 Set. (EUROPA PRESS) -
El CaixaForum de Barcelona reconstrueix en l'exposició 'Animals i faraons. El regne animal a l'Antic Egipte' la importància de la fauna per als habitants de l'antiga civilització faraònica a través de 430 objectes, la meitat d'ells restaurats per a l'ocasió, i en la seva majoria procedents del Museu del Louvre (França).
L'exhibició, organitzada pel Museu del Louvre-Lens i l'Obra Social La Caixa amb la participació del Louvre, explica en nou àmbits el paper que ha tingut la figura animal en aquesta civilització en una mirada polièdrica que va des del seu ús com a presa de caça, la seva observació, domesticació, sacralització i fins i tot momificació i glorificació.
Segons ha explicat en roda de premsa aquest dilluns la comissaria i conservadora del Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre, Hélène Guichard, la idea de l'exposició és sobreposar-se a la visió molt negativa que altres civilitzacions, com la grega i la romana, van extreure de l'Antic Egipte sobre la seva relació amb els animals: "Aquesta relació és més complexa i la van entendre".
Per aquesta raó, l'exposició arrenca amb una introducció a la zoologia més comú de l'Antic Egipte d'acord amb uns 60 animals; i prossegueix amb una visió més enfocada a aspectes "profans, com la seva relació quotidiana amb els animals" a un Egipte que amb el temps va passar de ser una sabana amb animals com rinoceronts a desertificar-se.
Les diferents peces il·lustren com els animals van servir de font de subministrament alimentari a través de la seva caça i del seu ús en l'agricultura, però també versa sobre el seu paper com mascotes domèstiques: "Gats, gossos, micos i fins i tot gaseles han estat animals de companyia momificats i enterrats amb els seus propietaris", ha assegurat.
De la seva observació, els egipcis van començar a fer analogies, com per exemple comparar el comportament d'una gata amb cries amb la deessa protectora de la llar i de la maternitat fins que l'analogia es va convertir totalment en una metàfora dirigida als fidels.
Aquesta és la segona vessant de l'exposició, que posa sobre la taula l'apropiació dels egipcis de la forma animal per convertir en símbol de déus i faraons, de manera que alguns animals eren criats i sacrificats perquè els fidels poguessin lliurar-los com a ofrena perquè "pensaven que sacrificar i donar-los als déus els permetia comunicar-se més fàcilment amb ells".
BEDUÏNS QUE SURTEN PER PRIMERA VEGADA
Una de les obres més destacades és un grup estatuari de més de sis tones de pes de granit rosa que representa els babuïns que formaven part de l'obelisc oriental del temple de Luxor, un conjunt que Egipte ha ofert a l'egiptòleg Jean-François Champollion i que havia d'anar col·locat al peu de l'obelisc de la plaça de la Concòrdia, però que es va guardar directament el 1836 en els magatzems del Louvre per la nuesa dels micos.
"Quan a la França del 1836 van veure els micos van decidir que no s'ensenyarien, i els van guardar al Louvre, de manera que és la primera vegada que surten, i ho han fet en un llarg viatge", ha comentat la comissaria.
Entre estàtues, relleus, esteles, ceràmica, papirs, aquarel·les i pintures murals, cofres, amulets i joies poden trobar-se també 14 exemplars de mòmies de gats, gossos, bens, ibis, falcons, peixos, cocodrils i serps, que l'usuari pot despullar a través d'uns escàners.
La exposició estarà a Barcelona des d'aquest dimecres fins al 10 de gener, i ja s'ha pogut veure al Museu del Louvre-Lens i al CaixaForum de Madrid, i segons ha remarcat la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, també té peces procedents de la Fundació Clos, el Museu de Montserrat, i els museus de ciències naturals de Barcelona i Madrid.
