Publicat 16/11/2014 14:15

Antoni Maria Badia i Margarit, el lingüista català 'tot terreny'

BARCELONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -

Antoni Maria Badia i Margarit, nascut a Barcelona el 1920, va ser un dels lingüistes catalans més complets del segle XX, ja que va estudiar gairebé tots els camps de la llengua i la filologia, com la gramàtica, la morfologia, la fonètica, la dialectologia i la toponímia, tot i que va destacar a l'estudi històric de la llengua.

Es va llicenciar en Filologia Romànica el 1943 per la Universitat de Barcelona (UB), el que va permetre-li tenir un ampli coneixement de les llengües veïnes del català, fer estudis comparats i col·laborar amb lingüistes d'altres idiomes, gràcies, en part, a les seves estades en universitats de França, Alemanya i els Estats Units.

Entre les més de 600 obres seves --inclosos uns 50 llibres--, van destacar inicialment els seus estudis històrics sobre morfologia, sintaxi, fonètica i semàntica, seguint la tradició del filòleg Ramón Menéndez Pidal.

Després de ser alumne als Estudis Universitaris Catalans, el 1947 va presentar la seva tesi doctoral sobre morfologia històrica, sota la tutoria de Dámaso Alonso.

L'any següent va guanyar la càtedra de gramàtica històrica espanyola a la UB, des de la que va publicar les seves primeres obres historiogràfiques, com 'Gramàtica històrica catalana'; el 1995 va culminar els seus estudis en aquest àmbit amb 'Gramàtica catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica'.

Es va especialitzar en dialectologia, primer de l'aragonès i després del català, fent un Atles lingüístic del domini del català, així com 'Llengua i cultura als Països Catalans' i 'La llengua dels barcelonins'.

Com a docent va crear un grup d'investigadors lingüistes i el 1977 va ocupar la càtedra de gramàtica històrica catalana a la UB. El 1978 va ser escollit primer rector de la UB en la transició, càrrec que va ocupar fins al 1986, quan va passar a ser rector emèrit.

També va ser president d'honor del Claustre de Doctors de la UB, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Secció Filològica del qual va presidir entre el 1989 i el 1995.

També va presidir l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976) i el Grup Català de Sociolingüística, i va formar part del consell editorial de diverses revistes de filologia catalana.

Va rebre el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2012), entre d'altres distincions.

Va ser doctor 'honoris causa' de les universitats de Salzburg, la Sorbona de París, Perpinyà, Tolosa, Knox College de Galesburg (Illinois, Estats Units), Alacant, Illes Balears i la Rovira i Virgili (URL) de Tarragona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés