Actualitzat 16/10/2018 08:55

Ayanta Barilli, finalista del Planeta 2018: "Volia a través del fet literari saber qui sóc"

Ayanta Barilli, finalista del Premi Planeta 2018
Europa Press

BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora i periodista Ayanta Barilli, finalista del Premi Planeta 2018 amb 'Un mar violeta oscuro', ha assegurat aquest dimarts sobre la novel·la: "Volia a través del fet literari saber qui sóc".

En roda de premsa després de l'entrega del guardó, ha explicat que per saber qui és havia de "fer un salt cap enrere" i rescatar la seva besàvia, la seva àvia i la seva mare, i que ha escrit la novel·la amb tot el cor, amb la qual ha buscat convertir el més personal en universal.

Barilli ha remarcat que es tracta d'una novel·la polifònica, dividida en tres parts --la besàvia, l'àvia i la mare-- que recorre des de mitjan segle XIX fins l'actualitat, en què se sumen textos que ha trobat d'elles arran de la seva investigació familiar.

"En tota aquesta investigació vaig trobar moltes caixes amb material escrit per elles, que he reelaborat per conjuminar una novel·la", ha afirmat l'escriptora.

La novel·la, ha explicat Barilli, es basa en records viscuts i sobrevinguts, amb una part de ficció i una altra real, però ha assenyalat que a mesura que s'apropa a l'actualitat és "més fidel al que va passar".

Ha assegurat que desconeix quin percentatge té la novel·la de realitat i de ficció: "És una versió de la meva pròpia història, que m'agrada i que tolero", ha remarcat, i ha assenyalat que durant el procés qüestions que ficcionava es convertien en realitat.

Barilli ha recordat que és filla d'un escriptor --Fernando Sánchez Dragó-- i que a casa seva s'han passat la vida explicant mentides "si es considera ficció explicar mentides", i que aquest també ha estat el joc en escriure la novel·la.

En una edició del Premi Planeta en què ha augmentat el pes de les veus femenines en les aspirants, ha subratllat que és una obra que apel·la la "responsabilitat de les dones de no sentir-se víctimes" i una reconciliació necessària entre homes i dones.

"TENIR COM A ESCUT UN LLIBRE"

Després de recordar que el seu pare ha estat una referència única i que la seva cançó de bressol va ser el tecleig de la màquina d'escriure de Sánchez Dragó, ha remarcat: "El meu pare m'ha ensenyat a tenir com a escut un llibre i com a espasa una ploma".

Ha assegurat que els seus interessos literaris han estat amplis, des de la novel·la d'aventures fins a clàssics com Herman Hesse i Jorge Luis Borges: "He estat lectora compulsiva", ha assenyalat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés