"Per què hem de creure que això o allò és veritat?", reflexiona
BARCELONA, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
L'alacantina Matilde Asensi recrea les lluites de poder al voltant del naixement del cristianisme amb la publicació aquest octubre d''El retorn del Cató' (Planeta) en castellà i català a Espanya, Amèrica Llatina, Itàlia i els Estats Units.
En la novel·la, Asensi recupera els seus personatges Ottavia Salina i Farag Boswell, que posaran les seves vides en perill per resoldre un misteri que arrenca al segle I: la recerca de les restes del cos de Jesús de Natzaret.
En una entrevista d'Europa Press, Asensi ha explicat que la seva novel·la tracta del poder, però no en la seva comprensió actual, sinó al segle I, quan Judea va canviar el nom per Palestina i "es produeix una lluita de poder que canviarà el món" entre els apòstols que sobreviuen a Jesús i un desconegut, Saulo de Tars (Pablo de Tarso), ha dit.
"Saulo té una revelació i diu que se li ha aparegut Jesús i l'ha nomenat apòstol", ha explicat Asensi, que atribueix a Saulo la decisió de fer pujar la figura de Jesús d'entre la vintena d'autoproclamats messies crucificats pels romans.
Saulo de Tars és el que rep els primers evangelis i la resta ja està escrit dins la seva línia teologal: "Pablo s'enfronta als apòstols i els diu que, perquè aquesta religió pugui créixer, ha de ser 'el que jo dic'".
Segons Asensi, així comença un "topada" que acaba amb la Carta als Gàlates, en què trenca amb els seguidors de Jesús i crea la doctrina cristiana i els dogmes, tot això afegit sobre el missatge original de Jesús, ha apuntat.
EL PODER DELS VENCEDORS
"Aquesta és la idea de poder i la pots aplicar a tot perquè la història l'escriuen els vencedors", ha dit Asensi, que insta al dubte.
"Per què hem de creure que això o allò és veritat?", ha preguntat l'autora, desitjosa de donar un marge al dubte, i convençuda que és millor el dubte que el pensament únic.
Ha assegurat que és saludable posar les grans veritats en quarantena, i també les grans creences familiars, com resignar-se a votar el mateix partit que voten els pares: "Jo penso: faré una passa enrere i dubtaré".
LLIBRES AMB OLFACTE PERIODÍSTIC
"Els meus llibres es basen en l'olfacte periodístic", ha explicat l'autora, reticent a acceptar qualsevol versió que li donin, i convençuda que el periodisme és informar, entretenir i ensenyar, uns trets que envernissa amb una contundent capa de fets històrics.
Asensi ha tornat a aquests personatges totalment per culpa dels lectors: "Em van arraconar contra la paret metafòricament parlant i m'ho van inocular al cervell".
Des de la publicació de 'L'últim Cató' l'escriptura d'una nova història sempre havia rondat per la seva ment, però la pressió i el "bombardeig" dels seus seguidors a les xarxes socials va fer la resta.
Així que va reprendre notes que havia escrit anteriorment i va adonar-se que s'estava interessant per temes religiosos, un tòpic que només havia tocat amb 'L'últim Cató': "Estar escrivint temes religiosos ja em donava la pista que m'havia donat permís a mi mateixa, i també permís per deixar-ho".
'L'últim Cató' es va publicar fa 15 anys i ha aconseguit vendre més de sis milions d'exemplars a tot el món, que s'inscriuen en els més de 20 milions d'exemplars que ha venut l'autora amb tota la seva obra --traduïda a 15 idiomes--.
