"No estem comprenent els efectes de la revolució tecnològica", avisa l'autor
BARCELONA, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
El periodista mexicà Sergio González Rodríguez ha guanyat el XLII Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 8.000 euros, amb el text 'Campo de guerra' sobre els efectes de la societat tecnològica, que es publicarà el maig, mentre que l'obra finalista 'Historia descabellada de la peluca' de Luigi Amara, sortirà al setembre .
Segons ha explicat l'editor, Jorge Herralde, en roda de premsa, aquesta novel·la, que analitza l'amor cec a la tecnologia, la geopolítica encapçalada pels Estats Units i els sistemes de control establerts al voltant del món, havia estat presentada sota el pseudònim 'El Becario', i ha estat seleccionada d'entre 133 originals.
L'assaig és la culminació de la seva trilogia dedicada a fenòmens extrems de les societats actuals, que va arrencar amb el reportatge sobre les dones assassinades a Ciutat Juárez 'Huesos en el desierto', al qual va continuar la interpretació sobre les decapitacions i usos rituals de la violència per part de grups criminals 'El hombres in cabeza', totes dues publicades per Anagrama.
El guanyador ha assegurat en roda de premsa que és un privilegi publicar a Anagrama, que ha definit com "un far intel·lectual", i ha comptat que aquest llibre era per a ell imprescindible d'escriure en un període en què es pensa que la tècnica salvarà el món de tots els mals.
"No estem comprenent els efectes de la revolució tecnològica", ha expressat l'autor, remarcant sobretot el concernent a les relacions empresarials i als drets humans, i ha reivindicat la necessitat que els intel·lectuals aportin la seva veu.
"LA TECNOLOGIA TÉ UN PROPIETARI"
"La tecnologia sempre té un propietari", ha avisat sobre els interessos ocults i els efectes d'aquesta tecnologia, que passen per la refundació del capital, sense cap garantia dels drets ciutadans, en un món on tot és emotivitat, publicitat i coacció.
Segons ell, alguns són brutals, altres magnífics, però tots ells tenen una transcendència civil que ningú s'està qüestionant: "El món del futur serà molt asimètric en les llibertats personals".
En el cas concret de Mèxic --amb les seves grans infraestructures tecnològiques, ha dit--, aquesta situació global abona el camp al periodista per parlar sobre el narcotràfic, la lluita contra el crim, i el "gran negoci de la il·legalitat de la guerra", que permet mantenir l'enduriment de l'Estat, per exemple.
L'autor s'ha mostrat també preocupat pel control imposat a tot el planeta, semblant al dels aeroports o l'espionatge de totes les telecomunicacions, que també cal qüestionar davant del triomfalisme dels 'gadgets' i els aparells electrònics: "L'espai privat ja no existeix com a tal des que un consulta internet perquè està sent vigilat".
ESTAT DE GUERRA MUNDIAL
Tot això dibuixa un enorme estat de guerra mundial que no s'esmenta, i que passa per un canvi integral del model mundial basat en la vigilància estatal: "Hem de tornar a repensar la nostra societat", ha dit l'autor.
"Estem davant d'un moment de tant triomfalisme que ens impedeix veure el que està succeint", ha dit Rodríguez, i ho ha comparat amb la projecció d'invents com la bomba atòmica o com l'actual entusiasme pels drones, i es pregunta si aquest excessiu triomfalisme no estarà ocultant alguna atrocitat.
A més, Rodríguez ha carregat contra el model de literatura que és simple entreteniment, per apostar per una literatura que reivindiqui el pensament.
Pel que fa a la 'Historia descabellada de la peluca', del també mexicà Luigi Amara, és un assaig sobre la civilització humana, amb una eloqüència humorística, que desgrana els episodis protagonitzats per la perruca al llarg de la història occidental.
El jurat ha estat compost per Salvador Clotas, Román Gubern, Xavier Rubert de Ventós, Fernando Savater, Vicente Verdú i l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde.
