"Més del 20% de la nostra marca Espanya viu avui sota el llindar de la pobresa", adverteix
ALCALÁ DE HENARES (MADRID), 23 abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Juan Goytisolo, Premi Cervantes 2014, ha pronunciat un discurs crític amb la situació actual en què ha conclòs que "tornar a la lectura de Cervantes i assumir la bogeria del seu personatge com una forma superior de lectura" és la lliçó del Quixot, en la lectura del qual ningú no s'evadeix de la "realitat innòcua" que envolta les persones, sinó que amb ella s'hi assenteixen els peus: "Diguem ben alt que podem. Els contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injustícia".
L'escriptor, després de recollir la medalla de mans del Rei, ha pronunciat un discurs molt crític, en què ha fet referència al panorama "ombrívol": "Crisi econòmica, crisi política, crisi social. Segons les estadístiques que tinc a mà, més del 20% de la nostra marca Espanya viu avui sota el llindar de la pobresa, una xifra tot i així inferior a la del nivell de l'atur".
"Les raons per indignar-se són múltiples i l'escriptor no les pot ignorar sense trair-se a si mateix. No es tracta de posar la ploma al servei d'una causa per justa que sigui, sinó d'introduir el seu ferment contestatari en l'àmbit de l'escriptura", ha assenyalat l'escriptor guardonat, qui ha assenyalat que "encaixar, en la trama novel·lesca, en el motllo unes formes reiterades fins a la sacietat condemna l'obra a la irrellevància i una vegada més, a la cruïlla, Cervantes ens mostra el camí".
'PLANERAMENT I SENSE EMBUTS'
En el seu discurs, titulat 'Planerament i sense embuts', Goytisolo ha fet referència a les paraules de l'escriptor que dóna nom al premi que ha recollit aquest dijous, el màxim guardó de les lletres hispàniques, per referir-se a l'"empresa dels cavallers errants": "Desfer bornis i socórrer, i acudir els miserables".
En aquest sentit, l'escriptor barceloní ha assenyalat que imagina el "gentilhome manxec muntat a lloms de Rocinante escometent amb la llança al rest els esbirros de la moderna Santa Germandat que procedeixen el desallotjament dels desnonats, o els corruptes de l'enginyeria; travessant l'Estret, al peu de les reixes de Ceuta-Melilla que ell creu encantats castells amb ponts llevadissos i torres emmerletades, socorrent uns immigrants l'únic crim dels quals és el seu instint de vida i l'ànsia de llibertat".
"Sí, a l'heroi de Cervantes i als lectors tocats per la gràcia de la seva novel·la ens resulta difícil resignar-nos a l'existència d'un món afectat d'atur, corrupció, precarietat, creixents desigualtats socials i exili professional dels joves com el que actualment vivim. Si això és bogeria, acceptem-la. El bon Sancho trobarà sempre un refrany per defensar-la", ha afegit al seu discurs.
Per a l'escriptor, premiat amb el guardó considerat com el nobel de les lletres hispàniques, "arribar a la vellesa és comprovar la vacuïtat i el que és il·lusori a les nostres vides: aquesta 'exquisida merda de la glòria' de la qual parla Gabriel García Márquez en referir-se a les gestes inútils del coronel Aureliano Buendía i dels soferts lluitadors de Macondo".
Per aquesta raó, creu que l'"amè jardí" en què transcorre l'"existència del que és 'menys'" no ha de distreure les persones de la "sort dels que són 'més' en un món en què el portentós progrés de les noves tecnologies corre parell a la proliferació de les guerres i lluites mortíferes, del radi infinit de la injustícia, la pobresa i la fam".
Respecte al nacionalisme, ha assenyalat que la seva "instintiva reserva" cap a tots ells, de "tota índole" i les seves "identitats totèmiques, incapaços d'abraçar la riquesa i diversitat del seu propi contingut", l'ha portat a abraçar, com un salvavides, la reivindicada per Carlos Fuentes nacionalitat cervantina".
ACCEPTACIÓ DEL PREMI, "COP D'ESPASA"
Pel que fa a la concessió d'aquest premi, Goytisolo ha assenyalat que "ser objecte d'afalacs per la institució literària" el porta a "dubtar" de si mateix, mentre que "ser persona 'non grata' a ulls d'ella" el reconforta en la seva "conducta" i "tasca". "Des de l'altura de l'edat, sento l'acceptació del reconeixement com un cop d'espasa a l'aigua, com una inútil celebració", ha recalcat l'autor.
L'escriptor creu que "la vellesa del que és nou es reitera al llarg del temps amb la seva il·lusió de frescor pansida" i que "el dolç esquer de la fama seria patètic si no fos simplement absurd". "Aliena a tota manipulació i teatre de titelles, la verdadera obra d'art no té pressa: pot dormir durant dècades com 'La regenta' o durant segles com 'La lozana andaluza'", ha afegit.
TROBALLA DE LES RESTES DE CERVANTES
Pel que fa a la recerca de les restes de Cervantes, ha estat crític en aquest discurs, en què s'ha preguntat si en comptes d'"obstinar-se" a desenterrar els pobres ossos de Cervantes i comercialitzar-los potser pensant en el turisme, com santes relíquies fabricades probablement a la Xina, "no seria millor treure a la llum els episodis foscos de la seva vida després del seu rescat laboriós d'Alger".
"Quants lectors del Quixot coneixen les estretors i misèria que va patir, la sol·licitud denegada d'emigrar a Amèrica, els seus negocis fracassats, l'estada a la presó sevillana per deutes, la difícil adaptació al barri 'malfamat' del Rastro de Valladolid amb la seva dona, filla, germana i neboda el 1605, any de la Primera Part de la seva novel·la, en els marges més promiscus i baixos de la societat?", es pregunta l'escriptor.
En aquesta línia, Goytisolo ha reivindicat la "carrera teatral frustrada". "Mentre se succeeixen les conferències, homenatges, celebracions i altres actes oficials que engreixen la burocràcia oficial i els seus ventres asseguts, pocs, molt pocs s'esforcen a evocar sense ulleres la seva carrera teatral frustrada, tots els anys en què, diu al pròleg del Quixot, "dormo en el silenci de l'oblit". "La veritat no s'ha imposat tret d'un grapat d'erudits, i més d'un segle després les ombres continuen", ha dit.
