BARCELONA 16 maig (EUROPA PRESS) -
El CaixaForum de Barcelona acull des d'aquest divendres i fins al 8 de setembre l'exposició 'Què fer' comissariada per Rosa Martínez, i que és l'última part del cicle 'Què pensar, què desitjar, què fer' amb la mostra de les obres de 12 artistes de la col·lecció d'art contemporani de La Fundació La Caixa, en una reflexió sobre la forma que té l'art d'intentar transformar el món i combatre les crisis.
En roda de premsa, la comissaria --que ha tornat a Barcelona després d'uns 20 anys de treball internacional--, Rosa Martínez, ha explicat que en aquesta mostra els artistes "busquen respostes" per contribuir a conscienciar els espectadors del món actual.
Aquest discurs sobre els racons del sistema polític, econòmic i social és ple d'interrogants, davant dels que els artistes no plantegen respostes, que queden a l'aire, però trasllueixen inputs com: "No estem sols i podem associar-nos i reinventar-nos".
L'exposició arrenca amb la proposta elaborada per Mario Merz 'Che fare?' (1969), obra elaborada per interpretar la convulsió del maig del 68 a partir d'una frase de Lenin, que ara arriba al CaixaForum intentant posar sobre la taula els desafiaments actuals.
Una 'performance' de Janine Antoni planteja al visitant com caminar sobre la corda fluixa, un exercici que l'artista va aprendre a fer i va registrar sobre un paisatge marí amb l'horitzó al fons, i que proposa arribar a l'equilibri a partir de la flexibilitat: "Molta gent està fent avui equilibris i ha d'aprendre a caminar per la corda fluixa", ha explicat.
De la mà de Joan Miró, l'exposició visita com el passat es van afrontar conflictes bèl·lics com la segona Guerra Mundial, amb les obres 'Le Lion', 'L'Espoir du navigateur I' i 'L'Espoir du navigateur II', uns quadres que intenten imprimir la força necessària a qui els mira per afrontar temps convulsos.
DUES OBRES INÈDITES A BARCELONA
Entre la selecció d'artistes contemporanis, la mostra exposa per primera vegada a Barcelona l'obra de Javier Téllez 'La Passion de Jeanne d'Arc', una reflexió sobre com la bogeria és una "definició articulada des de les institucions", on 12 internes de l'Hospital Rozelle de Sidney expliquen que la seva malaltia és producte d'un determinat sistema polític, social, econòmic i religiós.
També s'exposa per primera vegada a Barcelona l'obra 'Les joies de la Corona' de Carlos Garaicoa, que reuneix vuit miniatures de les seus de vuit institucions que representen "la repressió política, la tortura i l'empresonament" sobre la població civil, entre les quals es comptabilitzen els edificis del Pentàgon, la Stasi, la KGB, Guantánamo, l'Esma i l'Estadi Nacional de Xile.
Una altra de les peces d'aquesta exposició aborda, de la mà de Gillian Wearing, l'"enorme" pes de la família en cada persona, el que s'aconsegueix demostrar a través d'una selecció de retrats familiars protagonitzats tots per l'artista disfressada --fins i tot amb màscares i cossos de silicona-- dels seus familiars i avantpassats.
